Ja és a la venda lo nou de Parmesano! 'Vida extra', el seu nou EP digital inclou sis noves cançons i s'edita en vinil juntament amb el mític 'Parmesano! EP' de 2011. Podeu escoltar-lo i comprar-lo en aquest mateix web!

En hibernació discontínua des de 2011, Parmesano varen sortir de la seva letargia fa uns mesos per l’aniversari d’Ojalá este mi bici i, després d’una breu gira per França, ara publiquen la primera referència en format físic de la seva carrera. Vida extra, el seu nou EP inclou sis noves cançons i s’edita juntament amb el mític EP Parmesano! de 2011. Tot, impecablement enregistrat, mesclat i masteritzat pel bo de Milo Gomberoff (Familea Miranda).

Encara que la primera impressió ens porti a pensar en un retorn a lo -aquí no ha passat res… Ni de lluny. Amb successives escoltes, ’Vida extra’ permet entreveure el subtil i elegant exercici de purificació estètica amb el que el combo català -un dels projectes més fascinants i esquerp de la darrera dècada- ha aconseguit aterrar la seva proposta de rock a contratemps, sincopat i tropical, per fer-la encara més lúdica i ballable!

Amb el pas dels anys i segurament de forma inconscient, en Juanjo (Avecrem, Indiosingracia, Wapísimo), en Jordi (El gos binari), l’Edu (Circonite, Muzak, Wapísimo) i l’Àlex (Familea Miranda, Lasers) han rebaixat la tensió inherent al seu primer EP, en pro de transmetre una espontaneïtat i una frescura que, per moments, ens porta a exagerar, a dubtar sobre si el que estem escoltant és pop? En absolut, aquesta és la magia.

Amb el cant a l’uníson com aspecte redemptor i part fonamental en la pròpia dramatúrgia interna de la banda, així com la conya a dojo… ‘Vida extra’ i ‘Parmesano! EP’ resumeixen l’amistat, el talent i la nostàlgia que Parmesano signifiquen per a molts de nosaltres, a la vegada de transmetre l’experiència col·lectiva que suposen els seus directes (sens dubte, una de les millors bandes de la península).

Així doncs, amics: Per quant els hem trobat a faltar i pel formatge pixelat de la portada, aquest disc és imprescindible.

Bio

El realitzador Vicenç Ferreres (Antifolk, Petit indie) i la productora Plans Films, ambdós de Caldes de Montbui, estrenaran el documental sobre Pentina't Lula, El passat és un error, el dilluns 29 d'octubre als multicines Aribau, dins de la XVI edició del festival de documental musical de Barcelona, In-Edit.

Al film, Ferreres captura a Lula Thomas i a les germanes Anna i Laia Pantinat entre les seves tasques diàries, fent de runner per a altres bandes, fent classes de música a nens o llegint poesia. Pentina't Lula parlen amb franquesa sobre com van catalitzar el trauma d'haver patit una educació musical anacrònica que les portà a odiar l'instrument, proposen repensar el passat, reflexionen sobre com canalitzar la font inesgotable de ràbia que suposa l'experiència diària del masclisme imperant o elucubren com arribar a la quarantena fent allò que a una li dóna la gana i no el que se suposa que hauria d'estar fent però, per sobre de tot, comparteixen les alegries i penalitats que comporta tirar endavant una banda riot a l'underground de la Ciutat Comtal.

Properes sessions: Dilluns 29 d'octubre a Aribau multicines a les 20h, dimarts 30 al Centre cívic de La Sedeta a les 19h i dimecres 31 a l'Auditori de Sant Martí a les 20h, Barcelona.

No us ho perdeu.

Bio

Ja és a la venda el nou àlbum de Severine Beata, titulat 'El ojo brillante', en flamant vinil gatefold i digital. Podeu escoltar-lo sencer i fer-vos amb ell en aquest mateix web!

Llicenciada en musicologia i músic des de fa més de 20 anys, varem descobrir a Severine Beata el 2015 gràcies a ‘Zumbido’, disc-llibre i exposició d’Amparo Moreno basats en ‘Res de nou a l’oest’, d’Erich Maria Remarque, on col·laborava amb Antonio Monsalve (Perro mojado). Un any després i amb un Waldorf Blofeld i una caixa de ritmes com única instrumentació, la malaguenya publicaría el seu cru i bell debut, ‘De rerum natura’. Ara Severine Beata presenta el seu segon àlbum, titulat ‘El ojo brillante’. Una obra suggestiva i fascinant on algunes de les cançons arriben fins i tot a enfrontar-se amb el seu propi reflexe, a peces bessones -ultra reduïdes- ­d’elles mateixes.

Tocat, enregistrat, mesclat i produït amb Javi Álvarez (Fluzo, Dúo Cobra), apreciem la seca mà exquisida en l’instrumentació subtil que participa de les composicions, així com en els moments més àcids del disc, però ningú com el seu bon amic Sergio Cáliz López ha sapigut cristalitzar en paraules el repte i goig que suposa apropar-se a la música de Severine -‘El ojo brillante’ és una catifa vermella extesa amb cura als teus peus, per tal que saltis al buit, al riesc innat que suposa el món de Severine Beata. Aquest món comporta el descubriment constant i, a més, en ell hi ha espai per tú (…).

Bio

Ja és a la venda el nou EP de Pentina't Lula ¡en vinil de 10 polzades i digital!

'Una gran reforma moral' és el somni eròtic de qualsevol totalitarisme, però també suposa una etapa necessària en qualsevol construcció utòpica: tant la d'una república feminista com, sense anar més lluny, la d'una futura revisió constitucional del 78 a l'Estat Espanyol. Si llavors es va plantejar el debat de si calia reforma o ruptura del règim franquista, trobem al nostre present la contundent resposta.

Ara, amb aquest EP entre les mans i mentre recordem les paraules de Samuel Alinsky -La reforma és el pas previ a la revolució (...), Pentina't Lula tornen -és la segona referència en menys d'un any- per afirmar i en tan sols onze minuts a 45 rpm que -Incomodar és el pas previ a moure el cul. Sigui per a ballar, sigui per a passar a l'acció (...).

Després de l'exquisit senzill compartit amb Panotxa i Els Caps Parlants, ara ens trobem davant de cinc cançons molt diferents. Si bé, a primera escolta qualsevol dels talls per separat pot resultar -a cada u- més immediat, hilarant i provocatiu, el conjunt fa gala d'una clarividència, mordacitat i profunditat polítiques que conviden a la reflexió:

Castedat ¿un mite o una oportunitat? Coneixem la denominada crisi de la maduresa, però ¿què hi ha de l'amor intergeneracional? ¿Existeix realment el complex de cames calbes? ¿Heu considerat seriosament optar per la via de la reeducació?

Sí amigues, importants qüestions totes elles que, formulades per Pentina't Lula amb exemplars determinació i laietanisme rrrrriot, ens condueixen a una altra dimensió... a una gran reforma moral.

Bio

Ja és a la venda el nou single de Les conches velasques, que podeu escoltar i comprar al nostre web!

Amb una carrera que inclou cinc àlbums en més d’una dècada com a bateria de Picore, Pablo Jiménez inaugura ara Les conches velasques, nou projecte personal que el músic de Saragossa va emprendre fa vora tres anys. Ara, les seves dues primeras cançons estàn a punt de veure la llum en forma de pregó, d’avís oficial pròpiament dit.

Partint de la seva manera personal d’entendre el ball, amb aquest trot natural, obert i tan sugerent -pedra angular entorn a la que s’articula el seu llenguatge-, ens trobem ara davant d’una nova cosa. Compost i interpretat per ell mateix, aquest single de debut fa córrer les cortinetes de la sorpresa.

Com si d’un particular exercici conceptualista es tractès, el músic ha decidit prendre com a material líric l’obra de Pedro Salinas per a, no obstant, intervenir-la al seu gust. Renunciannt a la rima en pro de l’intuició, Jiménez re-ordena el text original per conformar noves imatges, esvalotades sugestions que no concil·lien cap asumpte argumental ni discursos preconcebuts. No hi ha on agafar-se. ‘Pregón’ ens descubreix una sensibilitat àuria de la que no en som conscients fins a aprofundir en cadascuna de les peces, gaudint-ne més i millor a mesura que se succeixen les escoltes.

En parrales del propi Jiménez -Les cançons surgeixen de forma inconscient. Es como si s’estiguessin escrivint soles, consolidant a sí mateixes durant els mesos que passo cantant-les dins el meu cap (…). En efecte, l’execució ulterior dona forma final a la cançó, però tot el procés previ sembla funcionar sense massa intervenció racional, com per simpatía.

Bio

Ja és a la venda l'split en vinil 7 polzades i digital de Pentina't, Lula! i els mítics Panotxa i els caps parlants!

En aquest cas, ambdues formacions van més enllà i participen en cadascuna de les cançons de l'altre. A la cara A en Pantoxa (Ultratruita, Chicks On Speed, tota una llegenda de l'underground català) toca el baix als temes de Pentina't, Lula! i, a l'inrevés, les germanes Pantinat interpreten els temes d'en Panotxa a la cara B.

Exemple de camaraderia i un bon tast de com són els seus explosius directes en l'actualitat (així com el que seran els seus llançaments futurs), ens trobem davant d'un treball que evidencia el diàleg entre aquestes dues bandes genuïnament barcelonines.

Acèrrim defensor del DIY, les cançons de Panotxa i els caps parlants han estat enregistrades en el seu propi estudi, on el músic ha produït dues peces tan iròniques i fosques com la música de The Residents o la poesia de Jordi Pope. De forma contraposada, ambdues reflexionen sobre com percebem moments concrets de la realitat. Si 'Enlluernat' celebra l'alegria immensa en contemplar la llum quan travessa una gota d'aigua, 'Un minut de préssecs' revela l’angoixa autoinfligida (contemporània) pel temps.

Per la seva banda, Pentina't Lula són un grup amb un talent extraordinari per conciliar segons quins referents hieràtics (punk, no wave, rrrriot) amb el seu do innat per les melodies. Tot, en un difícil equilibri que fa de les barcelonines quelcom inexplicable... En aquest Split i, com si es tractés d'una versió laietana dels B-52's, conviden a replantejar-nos-ho tot: des de l'adoració del rock fins a la teoria queer. Tant la Lula Thomas com les germanes Anna i Laia Pantinat hi veuen clar -Per què ens entossudim a romandre dins un estil presumptament rebel i crític quan, la majoria de vegades, ens mirem el melic sense un bri de pudor? Què s'amaga darrere la màscara que lidera la dissidència? (...).

Pentina't, Lula! col·laboren amb diversos col·lectius (Associación de autoras de cómic, Ladyfest, Hits with tits) i han participat amb peces que combinen el text i la performance musical en diferents formats de creació contemporània (Festival Embarrat, Konvent Paraula, i Poesia i +). A més, l'Anna Pantinat és poeta guanyadora dels premis Joan Duch de Juneda i Ventura i Gassol, amb els llibres 'Construcció de la nit' (Fonoll, 2013) i 'De sobte, un estiu' (LaBreu edicions, 2014).

Bio

Recentment publicat el seu primer àlbum, a partir del mes que ve Daniel Ardura s'embarca en una gira de catorze concerts per algunes de las parròquies amb més swing de la geografia ibèrica. Allà hi presentarà 'Voltereta'.

Durant la primera meitat compartirà escenari amb el compositor d'origen uruguaià nascut a Madrid, Isasa (ex A room with a view) qui, amb dos discos de guitarra primitivista como dues cases de pagès, conjumina l'esperit original sud -i- americà amb la nostra tradició meditarrània. La segona meitat ho farà amb el multi-instrumentista i improvisador vocal de Sestao, IbonRG (Eten, Gargara, Xabier Montoia, etc) qui, amb la veu com a eix central, interpretarà composicions pròpies de tall tradicional, tant a capella como al piano.

Com la foto indica, es tracta de donar un tomb o giravolt amb el cos, bé en l'aire, bé recolzant el cap o les mans a terra.

Allà ens hi veiem!

Bio

Ja és a la venda el nou disc de Roldán, de títol 'Espero que dure', que ja podeu escoltar sencer i comprar en vinil i digital en aquest mateix web!

Amb en Juan Carlos Roldán hem après a gaudir dels inconvenients prodigiosos que la dispersió arrossega. Ara i arribats a aquest tercer disc, l'artista de Mèrida ratifica i expandeix la seva aposta deliberada per la disparitat (que al llarg de la seva carrera s'ha anat constatant de manera innegociable), al mateix temps que s'erigeix gairebé quasi en expert en forçar els límits dels gèneres convencionals. Titulat 'Espero que dure', aquest treball nou suposa un altre apassionant desviament en la travessia d'un univers, el seu, que és tant laberíntic i canviant com fabulós.

Si alguna cosa defineix 'Espero que dure' és l'exposició successiva de confessions íntimes, totes elles amb suggeridors episodis surrealistes, totes elles filades per les carícies de la seva veu greu i profunda, fent zigazagues entre la confusió. De fet, la seva lírica -del tot allunyada de l'obvietat sentimental- desprèn tendresa i cert sentiment de desassossec, en el millor sentit del terme. Tot, al temps de contrapesar la subtilesa musical amb senzillesa morfosintàctica i literalitat estricta. Precisament són aquestes eines a través de les quals, d'una banda, Roldán aconsegueix emfasitzar determinats -diguem-ne- haikus i convertir-los en accessibles, gairebé publicitaris: exemple de 'Cascanueces' -Los atentados suicidas es un problema real/ la auto-corrección de texto es un problema real/ la vanidad de la izquierda es un problema real/ el crujir de mis zapatos es un problema real (…). I a l'inrevés: a mesura que redueix i dissecciona el discurs fins a aconseguir la unitat atòmica de significat, Roldán aconsegueix al mateix temps condensar tota intenció semàntica per, una vegada allà, des de l'enunciat simple, des del jo, dictar la seva visió de la realitat.

Convé aclarir que l'eclecticisme que aparentment domina el disc -interludis que poden recordar el rock de frontera a 'El caos, reina' o a 'Patio', bases rítmiques que alternen patrons tradicionals de percussió (Juan Carlos és la secció rítmica de Lorena Álvarez y su Banda Municipal)- és accidental, pueril, fruit de la seva condició d'artista plàstic a la vegada que músic. Condició per la qual no es planteja rectificar en funció de si la cançó funciona satisfactòriament en termes musicals estrictes, ja que hi han d'altres coses. Al contrari de la majoria de compositors pop, Roldán vol traçar, doblar, trencar i manipular amb la finalitat de convertir la cançó en IDEA, mai a l’inrevés.

María Sánchez Díez, periodista.

Bio

Ja és a la venda el nou àlbum d'Oriol Solé, 'II', en doble vinil i digital. Podeu fer-vos amb ell en aquest mateix web!

Un disc que, tot i l’austeritat enunciativa, presenta quatre moviments (nou peces en total) de sensibilitat i risc inaudits. Oriol Solé aprofundeix amb valentia en el discurs que va encetar l’any 2014 amb ‘Cadells’, el seu debut.

Partint de l’estudi del so (un element amusical), a ‘II’ Solé articula un discurs musical i en fa un ús poètic. Els recursos sonors utilitzats s’han extret d’elements orgànics i en procés de deteriorament. En gran part, es tracta de gravacions de camp enregistrades durant les llargues estades que l’artista Igualadí passa a l’Irlanda rural. Així, el so dels passos en caminades pels paisatges del país és un ingredient clau, que Solé converteix en les pulsions irregulars i crepitants sobre les quals bascularà l’armonia. Aquest component percussiu apareix en cadascún dels temes i sempre amb una mateixa intenció: ser-ne l’organitzador base, l’eina primera. Perquè tot allò musical ha estat gravat i processat (sovint fins a fer-ho irreconeixible) partint de la captura inicial dels sons.

Si diem que el material orgànic conviu amb l’intencionalitat compositiva de Solé, serà a partir d’aquesta interferència que sorgirà el discurs melòdic, per molt subtil i abstracte que sembli. El músic resta al servei de la narrativa primigènia, accidental i aleatòria que predetermina el medi: és el so qui definirà la personalitat musical de l'obra. La seva feina consisteix, en aquest cas, en acotar el material recopilat sense deixar de respectar les arestes, angles i formes de cada instant original. Així, l’obra resultant té un gran poder evocador, perturbador és la paraula: punt a punt, lentament, Solé acaba per esbossar allò indefinidament bell. Som davant el zoom precís i inquietant amb què es dissecciona un gest.

Radical però melòdic, ‘II’ està format per una estructura quaternària que avança sigil·losament, que fuig de la forma clàssica de cançó i que proposa una paradoxa harmònica: els referents, les tensions que acomoden la melodia, es dilueixen i confonen amb el so estàtic, mentre les repeticions mantenen l’oient en alerta. La incertesa és el xerpa d’aquest disc, una incertesa que s’accentua gràcies a la lírica suggeridora de Solé. Amb ella, l’artista sembla advertir que tot allò que ens envolta i persisteix amb sensació d’estabilitat no és res més que un equilibri fràgil i provisional amb aparença d’ordre. Efectivament, si les coses que identifiquem i reconeixem no són mai definitives perquè tendeixen al deteriorament (i tornen a la indefinició, ulterior re-definició, etc), aquest disc n’és una celebració: una oda a allò efímer.

Bio

Ja és a la venda en LP i digital l'àlbum de debut de Matoll, que podeu escoltar i comprar en aquest mateix web!

Després d'oferir un àlbum tan idiosincràtic com 'Les hores' el 2010 (sota el pseudònim Inot Eratsis) i després de portar el pop en català a un altre nivell amb Ghandi Rules Ok (amb el seu bon amic Oriol Solé), ara en Toni Sistaré es desmarca ama aquesta nova banda. A Matoll l'acompanyen Marc Vila i Jordi Palau. Junts publiquen aquest, el seu primer disc homònim.

Aquí el so anys 90 d'algunes guitarres (interioritzat pels tres membres del grup des de la seva adolescència) pot convertir aquest primer play en una capbussada de pop familiar ben refrescant. I tot i que és veritat que en aquest disc hi fa calor, que és tot llum i que ressona al local d'assaig, també és cert que hi podem trobar moltes altres coses. Així que l'escolteu una i altra vegada us anireu sorprenent.

El do de Sistaré per a la melodia, la seva frescor, la desimboltura en els riffs... cadascun d'aquests punts forts ha estat posat en pràctica per tal d'aconseguir que la cançó més innocent (en aparença), la més instantània i la més efectiva es vagin desgastant en cada ús nou, descolorint-se fins a descobrir -i en això trobem el seu valor- el seu contingut poètic.

Bio

Ja és a la venda ell nou àlbum de Kiev Cuando Nieva, que podeu escoltar i comprar aquí mateix!

Després de 'De tarima' (2013), el grup d'Osca s'enfronta al seu cinquè treball llarg sense baixar la guàrdia i sense concessions de cap mena, mantenint el seu segell personal i la seva idiosincràsia peculiar.

Tanmateix, és un dels escassos grups del panorama espanyol que pot presumir d'enarborar un discurs original i de posseir un univers radicalment propi. De vocació clarament arty (tots els seus membre són també artistes plàstics), cadascun dels seus discos ha estat concebut com una obra d'art total, des de la seva primera portada fins l'últim detall en els arranjaments i la producció. La ingenuitat voluntàriament lo-fi dels seus primers treballs ha deixat pas a un so cuidadament elaborat en aquest 'Los bienes'.

Javier Aquilué i Antxon Corcuera es reparteixen les feines vocals i teixeixen els sons màgics del disc al costat de Carlos Aquilué (que en aquest disc ha accentuat el seu paper de productor) i Jaime Sevilla. La masterització de Rafa Martínez del Pozo i la portada inspirada d'Antxon completen l'embruix d'un disc magnètic. Són tan sols vuit cançons i poc més de vint-i-set minuts. Kiev Cuando Nieva: garrepes en quantitat, exhuberants en qualitat.

Bio

Ja és a la venda l'àlbum de debut de Palisandro!

Podeu escoltar-lo i comprar-lo en espectacular vinil o digital en aquest mateix web!

Sem García (Pómez, Ambar Pool, Mature/Older, Princess Plan, Playmates) fa una dècada que treballa a l'ombra, arrugant i formant una bola amb cada idea nova. Esbossos pels que els seus amics li han demanat explicacions al llarg de tot aquest temps. Totes elles cançons fantasma, fins avui. Quan, amb el pseudònim Palisandro, Sem publica tota una declaració d'intencions en forma d'àlbum, amb el títol 'Acerca de las cosas'.

Enregistrat amb Oriol Farràn, aquest primer treball d'estudi és com una mena de quadern de bitàcola per a descodoficar la inquietud que ens queda. El desviament de llum amb l'òptica subjectiva de la sorpresa, la por i l'assumpció del trànsit que significa fer-se gran. Fent tombs en un món que funciona segons la lògica de la intuïció, les peces s'han ordenat cronològicament seguint el cicle vital. Tot amb la senzillesa de qui captura i documenta el descobriment, sense complexos. Perquè allò essencial és invisible als ulls.

Palisandro porten ben apresa la lliçó del rock; i heus aquí l'altre punt fort d'aquest disc: Cançons amb majúscules, amb un llenguatge sòlid i cent per cent resolutiu que queda patent en cadascun dels riff, desenvolupaments i textures amb els que es construeix 'Acerca de las cosas'. I així, entre línies i vèrtexs serpentejants, fermament continguts per la seguretat (i el suspens) de qui manté la mirada... Així es desgranen aquestes cançons. Amb la qualitat incondicional de qui ha plantat casa (Cuando convenga), amb el recel de qui assumeix feliçment les coses (Porque todo es posible) i - sempre - amb una renúncia ferma a allò superficial.

Bio

Ja és a la venda el primer i homònim àlbum de Césped de Verdad, que podeu escoltar i comprar directament aquí!

Professors de filosofia i amics des de fa anys, la intuïció, química i diversió entre la Blanca i l’Albert van fer que a principis d’aquest any Césped de Verdad fossin convidats a participar al remake d’aquell mític àlbum de Felpudo Tos, (Tos Felpudo Remade 1998- 2015) per, just després acabar de donar forma a un cançoner tan excepcional com aquest, el seu debut homònim.

Tot i que taral·lejables, les cançons de Césped de Verdad no es canten, es criden. Però alerta, més que una simple arrencada punk, són l’humor i l’abstracció política els qui donen sentit a l’assumpte, riff a riff, triturant la paraula fins aconseguir el lema perfecte.

Aquí significant i significat són centrifugats entre afilades guitarres i ritmes suspensius, doblegats pla contra pla i filats tan prim, que en el moment menys esperat ens trobarem ballant i celebrant que Haneke és el Walt Disney de l’Underground! O millor encara, explicant als nostres fills què és el Sant Graal i perquè es troba a Valencia.

Bio

Ja és a la venda el nou i homònim àlbum de Ghandi Rules OK!

Dos anys després del seu primer i magnífic àlbum ‘Borda, va borda’, i dos i mig després d'aquell mític ‘EP1’, Ghandi Rules OK giren el cap enrere per fer un exercici de contradicció constructivista. Un experiment radical i edificant: Regravar en directe i amb formació rock, algunes de les cançons més significatives del seu repertori. Res més lluny que deixar constància d'una realitat que només una afortunada minoria vam tenir la sort de gaudir (i en comptades ocasions) durant aquests dos últims anys.

Si els seus treballs previs estan basats en la composició on the go, així com en un generós ús de caixes de ritmes i de programacions, Oriol Solé i Toni Sistaré van decidir crear una banda ad hoc amb la intenció de transportar tot aquest material d'estudi a l'estructura clàssica d'un grup en directe. Des de la seva banda germana Alado Sincera, s'incorporen David Comas i David Berenguer per treballar en la reinterpretació que portarien als escenaris (on, des de llavors, el rictus de sorpresa entre el públic que havia escoltat els discos seria una constant), i que ara immortalitza aquest disc.

Tot i el seu resignat estatus renegade, aquest projecte és la gran excepció catalana. Que li donin mil puntades de peu en originalitat, frescor i factura a més del 90% d'artistes llorejats per la nova escolàstica musical, és molt més que una anècdota. Que l'evidència d'estar davant un projecte elàstic, esquiu i irreverent no ens condicioni a l'hora de reconèixer al Cèsar el que és del Cèsar. Ghandi Rules OK suposa una obertura de mires i una clarividència per els marges del rock compresos entre l'Ebre i el Mediterrani que són regeneradores.

Que disfruteu.

Bio

Ja és disponible el nou single de Fajardo, que podeu descarregar des del nostre Bandcamp de franc!

'S/T' inclou 'La nieve' i 'Mil muros', i serveix d'avançament a un pròxim àlbum que veurà la llum aquest any.

El majorero necessita un apartat propi com a intèrpret i molt al marge de la resta de l'escena independent. Estar davant d'aquest tipus, allà, assegut amb una guitarra i escoltar la seva veu per la sala (tancar els ulls davant l'impacte) suposa una invitació a la catarsi a la qual no estem massa acostumats. Des de la visceralitat fins a la delicadesa més jonda, la veu de Fajardo s'enfunda la seva pròpia estampa compositiva d'una forma bella i necessària, i – com una llera pel rierol – l’harmonía viu d'aquesta altra meitat complementària.

Fajardo ho ha deixat tot al marge i és capaç d'embargar el seu propi cos, de disposar la paraula al servei d'unes cançons que persegueixen veritat per tot arreu. Fins avui, la seva carrera no ha fet més que madurar cap a l'intransferible, projectada al llarg d'un àlbum homònim el 2009, del fabulós EP ‘Muñecos’ el 2011 i de dos splits (amb Malcortado el 2010 i amb els costa-riquenys Monte el 2012). Referències a les que ara s’hi suma aquest single sense titular, avançament d’un proper àlbum que veurà la llum aquest any.

Bio

A Repetidor celebrem el nostre 5è aniversari aquesta tardor i ho fem amb diversos esdeveniments als quals esteu convidats. Ens faria molta il·lusió que hi assistíssiu, són gratis i són els següents:

El dissabte 25 d'octubre a l'Apolo 2 de Barcelona farem un festi en què actuaran Alado Sincera, Baladista, Carles Viarnès, Casadelava, Cataplàusia, Duot, Fajardo, Ghandi Rules OK, Matoll, Palisandro i Sonio.

A Madrid, el cap de setmana del 7 i 8 de novembre a La Faena II actuaran Fluzo i Roldán el divendres 7, i Kiev Cuando Nieva i Álvaro Barriuso el dissabte 8.

Finalment, el diumenge 9 de novembre a La Follable II de Madrid, Dúo Cobra oferirà un concert exclusiu al qual només s'hi podrà assistir per invitació, aviat us explicarem com aconseguir-ne. Repetidor som un col·lectiu d'artistes i col·laboradors que gestionem el segell en el qual nosaltres mateixos publiquem. Així que això no és més que un agraïment a tots els qui us interessa la nostra música, gaudiu dels nostres concerts i fins i tot ho recomaneu als vostres amics.

GRÀCIES.

Bio

Ja és a la venda el primer àlbum de Baladista, que podeu escoltar sencer a aquest mateix web!

Qualsevol que hagi escoltat els seus projectes dels darrers anys ja identificarà clarament l'empremta de Juan Carlos Fernández (Dos Gajos, Mastrimonio, ex. Penélope Trip), l'espectre musical i temàtic que maneja. No obstant, com més intenta explicar-nos que 'tot continua igual' més ens adonem de la seva evolució, de la diferència que suposa cada passa amb que avança.

De nou trobem aquí el fingerpicking maquinal que més l'acostava al blues amb Dos Gajos, o el folk a Matrimonio. També Kurt Weil, el cabaret d'entreguerres i la música hispanoamericana; en certs moments fa la impressió que en Juan Carlos escriu una i altra vegada el revers del 'Gracias a la vida' de Violeta Parra, substituint el seu vitalisme dolorós per un existencialisme amb certa ironia.

Tot i això, a Baladista s'ha obert el camp: s'hi incorpora la bateria de Frank Rudow, el contrabaix de Pau Julià i l'acordió de Daniel Pitarch. Amb contribucions discretes, permeten el cantant jugar a ser Howe Gelb, Jeanette, Serge Gainsbourg o Kevin Ayers. Sense que en Juan Carlos cedeixi gens en els seus signes d'identitat - la veu mussitant i la guitarra arpegiada - els arranjaments i certes progressions d'acords inesperades condueixen el disc a terrenys menys predictibles; al seu propi terreny, desarrelat i pantanós.

Així, mentre el baladista fa inventari d'indecisions, decepcions i miratges, anem abraçant la seva malenconia de cella arquejada com si ja ens pertanyés. Transformant en cançons aquests monòlegs interiors que obstinadament ens repetim, en front dels embussos de la personalitat amb els que breguem dia a dia.

Javier Aquilué (Kiev Cuando Nieva)

Bio

Ja és a la venda el primer àlbum d’Oriol Solé, titulat ‘Cadells’, el qual podeu escoltar sencer a aquest web!

Després d'un trajecte instal·lat en l'anonimat de les gravacions casolanes i al marge dels projectes del que forma part (Alado Sincera i Ghandi Rules OK, bandes amb les quals ha publicat tres àlbums, un EP i un 7 polsades), Oriol Solé debuta amb aquest treball. Una obra que cerca l'equil·libri dicotòmic entre el pop i el soroll i que, sense proporsar-s'ho, transcendeix allò predictible d'ambdós camps.

Minimalisme, psicodèlia, improvisació, field recordings… les composicions de Solé es nodreixen de l'experimentació més heterogènia. Cada cançó es construeix a partir d’un esquelet fràgil i inacabat amb els que s'obre camí cap a espais ben incerts. Són llocs poc transitats on l'esperit abstracte que recorre gran part del disc pot vestir-se de concreció erràtica o de serenor latent. Aquesta formalització és, però, poderosament evocadora. La seva carcassa abrupta dóna alberg a detalls carregats d'emoció (despullada de tota afectació) que s’escampen pacientment, com de guiatge i de forma recurrent, enmig de la dispersió.

El llenguatge de Solé cerca la bellesa en els indrets esquius i aspres per on transita. Aquest exercici recorda l'amateurisme innocent i descarat de Tori Kudo, el preciosisme hermètic d'Eluvium, el discurs narratiu de Phil Elverum, la mística còsmica de Richard Youngs, el misteri afilat d'Slint, el low-fi al·lèrgic i càlid de Pumice, o els drones melòdics d'Alasdair Galbraith.

Com els cadells als que es refereix, curulls de vida però indefensos davant del món que els observa, Solé pretén congeniar un diàleg harmoniós entre allò líric i allò sonidista. En definitiva, la manera d'entendre cada peça variarà en funció de la història a la que s'adscrigui, i d'aquesta en relació al conjunt. A l'àlbum. A una mateixa cançó que es va donant de tretze maneres distintes, encara que parelles.

Bio

Ja és a la venda ‘El Llibre Vermell de Montserrat’ segons Carles Viarnès i Pep Massana, que ja podeu escoltar sencer i comprar aquí al web!

El petit cançoner que forma part del famós Llibre Vermell de Montserrat ha provocat molta literatura musicològica. A més, cal dir que, des de fa un quart de segle, el seu caràcter excepcional – la intenció, explícitament manifesta en un foli del manuscrit, d’entretenir amb cants piadosos als romeus i pelegrins que a finals de segle XIV pujaven a venerar Santa Maria de Montserrat i hi feien vetlla – ha exercit una fascinació a nombrosos intèrprets musicals, els quals s’hi han aproximat des d’òptiques ben diverses.

No és aquest un treball historicista, sinó una obra completament de nova creació que parteix d’aquestes melodies, però també del context cultural que les va inspirar (i adaptar com a dansa segurament a Montserrat mateix). El repertori del Llibre Vermell és conegut de molt de temps ençà i molt estimat per aquests dos músics que són en Carles i en Pep; d’altra banda, es poden percebre aportacions creatives d’ambdues parts – dotades de forta personalitat – a la versió que aquí es presenta amb tocs tímbrics singulars. Sempre però, entenent el conjunt com un tot, com un programa de concert. Com caldria, en definitiva, entendre aquest cançoner, alhora tan direccional pel que fa a les intencions i alhora tan heterogeni pel que fa al repertori.

En la tradició interpretativa de versions – i sobretot, perversions – del Llibre Vermell hi faltava un xic de color i de llum com els que aquí s’aporten, ut solis radium.

Bio

Ja és a la venda el nou àlbum de Kiev Cuando Nieva, que podeu escoltar sencer a Rockdelux!

A penes uns mesos després que aparegués 'Parece doble', una col·lecció de cançons amb la que van homenatjar els seus outsiders favorits, la banda d'Osca reapareix amb 'De Tarima', un àlbum farcit d'escenes intermitents i records aparentment capriciosos o trivials que, no obstant, revelen formes i moments amb un encant fora del comú. Són troballes que t'assalten i tomben significats que estaves convençut de conèixer, desfent aquest suposat ordre de les escenes per imposar el seu. Les paraules i les imatges es desdoblen i s'estenen, perdent-se en els recorreguts que fa el so, però allunyant-se, subtilment a l'inici i més tard de manera obsessiva, en el teu cap. Res que Kiev Cuando Nieva no hagin fet abans, tot i que no pas així, exactament.  

Com atretes per dos punts de fuga contraris, les músiques i les lletres a 'De Tarima' fan força en sentits oposats: a mesura que aconsegueixen un so concret com mai abans en un disc seu - arribant a quotes de definició, claredat i brillantor desconegudes -, els textos s'escorren cap al terreny oníric, allò aparentment incongruent i fragmentari, amb una ruptura de la narració lineal més evident que en les seves cançons anteriors. Però compte a confondre això amb unes lletres ostentadores o indesxifrables: son justament el contrari.

Ells sempre han fet referència al cinema per descriure la manera com tracten les històries: de la mateixa manera com una càmera narra descrivint moviments i escollint enquadraments, aquestes cançons opten per ensenyar un paràgraf del guió i no un altre, desfullant records, engrandint detalls i perdent-se en colors i contorns d'un magnetisme irresistible. De fet i tot i que a  'De Tarima' hi ha un pòsit de literatura més evident que en els anteriors, les lletres d'aquestes cançons es rendeixen completament davant de les referències visuals. Si existeix alguna cosa oposada a una metàfora, la trobareu en aquest disc.

Enregistrat amb Rafael Martínez del Pozo (AA Tigre, LA JR) a l'estudi que aquest té a casa seva en un poblet de León, amb la intenció de repetir amb el productor que enregistrà el seu inoblidable primer disc ara fa set anys, 'De Tarima' tan sols és una altra escena en la història d'un d'aquells grups que estan per sobre de la resta, com un globus perdut, enfilant-se cap a l'atmosfera sense saber quant de temps aguantarà abans d'esclatar. Algunes vegades tan sols pots articular el teu propi idioma per poder-te expressar i Kiev Cuando Nieva ja han arribat al tercer volum en el seu diccionari pop particular i (quasi fa por de dir-ho) art. Un volum que aquesta vegada recopila accidents geogràfics, superfícies, màquines, circumvalacions, carrers i, sobretot, situacions; un món de situacions que fan que la vida ens aparegui davant nostre com les pàgines d'un enorme storyboard.

Juan Monge (periodista musical, Rockdelux)

Bio

Ja és a la venda el nou àlbum de Dos Gajos!

A ‘Dos’, la cobertura del fingerpicking amb sordina i matemàtic d'en JC i el ritme de projector de bobines de l'Esperanza han esdevingut més flexibles.

En el seu primer àlbum escoltàvem les seves veus en off, ara es dirigeixen directament a nosaltres. Nous recursos sonors cauen aquí i allà, rigorosament dosificats, enormement suggeridors, per diluir tota aquella tensió que crèiem tan característica d'ells i convertir-la en beatitud mandrosa.

Tant ofuscats i descreguts com sempre, l'Esperanza i en JC despleguen també un espectre anímic més ample en els textos: Febres de seducció ibèrica, cròniques mordaces de decepció i anestèsia emocional, alguna referència brechtiana... A 'Dos' fins i tot s'hi assagen per primera vegada duets canònics a l'estil Lee i Nancy, o com Gainsbourg i Birkin.

És en la mofa apenes dissimulada de la seva veu on s'aprecia el grau de control de la seva proposta - tant que els permet jugar amb l'autoparòdia - que han assolit. En aquest segon LP, Dos Gajos han fet molt més que no pas repetir-se.

Bio

Duot han estat premiats com Millor Grup de l'any 2012 per la Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Barcelona.

Així mateix el seu segon àlbum 'Cactus ha estat nominat al Millor Àlbum 2012.

¡Què dir! Brindem per ells! ¿Algun de vosaltres encara no ha assistit cap dijous a les seves sessions de Robadors 23?

Bio

Ja està a la venda el primer àlbum de Carles Viarnès, que ja podeu escoltar sencer al web!

A ‘Urban Tactus’, el llenguatge de la música contemporània es fusiona amb el minimalisme i l'experimental. Les seves peces per a piano dibuixen paisatges lents, quasi estàtics, amb febles desenvolupaments, capaços de crear ambients en què les pròpies cançons es desdibuixen, tot afeblint-se per moments, malgrat haver-hi diversos pianos fluint simultàniament. Tot a un emocionant exercici a través del qual podem entreveure la bellesa per allò omès més que per allò mostrat.

Cercles, repeticions que es perpetuen en bucle, espirals formant hermetismes... Cicles formats per una infinitat de textures afilades, d’harmonies suggerents que donen suport a vagues melodies tan cantabiles com la cúpula que trontolla. Tot un entramat que trasllueix una obertura de mires que pot anar des dels passatges més cinematogràfics de E.S.T. o The Montgolfier Brothers fins a Hauschka o al mateix Nils Frahm.

Un primer treball excel•lent que possiblement situï a Viarnès davant d’aquest tipus de vertigen associat a la condició de pioner, risc que sembla que la nostra nova escena contemporània l’obliga a assumir.

Bio

Ya està a la venda el nou EP de Dos Gajos titulat ‘Y Seis Canciones’ i podeu escoltar-lo sencer al web!

Dos Gajos converteixen en música la teoria del menys és més. Teoria saludable, sempre que compti amb valedors capacitats que siguin capaços de dir bastant amb molt poc. Diuen bastant amb molt poc. Transformen el costumisme en rock primitiu; fan amb el rock primitiu una forma mandrosa de pop i aconsegueixen, finalment i sense buscar-ho, una nova forma musical pel pop espanyol.

(...) ‘Dos Gajos Y Seis Canciones’ és en realitat el germà petit de ‘Dos Gajos’, el seu disc de debut del 2011. Les sis cançons noves continuen transitant pel camí traçat per aquelles onze anteriors. Són l'extensió d'un món privat que ens sona molt familiar. Són la confirmació que hi ha certes línies musicals forànies que lliguen perfectament amb el nostre entorn i tradicions; amb la nostra realitat, que sempre hi és, tot i no veure-la. (...)

(...) Converteixen el que és habitual en un ritual estrany. Per aconseguir-ho utilitzen un so construït amb virtuts que alguns oients no dubtarien en anomenar-los defectes. La simplicitat de les seves melodies, la dolça monotonia dels seus ritmes, l'austeritat dels arranjaments, la falta de coqueteria del seu so. I les lletres; lletanies amb situacions i històries paral·leles al so que les acompanya. Dolços amargants. Un gran pendent. Un ball lent. Un dubte. Un interrogant. Claustrofòbia. (...)

(Extractes del text de Rafa Cervera)

Bio

Ja està a la venda el primer LP de Ghandi Rules OK, podeu veure dos nous videoclips i escoltar dues cançons d'avançament en aquest web!

Tan sols mig any després d’haver editat el seu primer EP, ens arriba un disc extraordinari, un treball que suposa un repte preciós:

25 cançons treballades a consciència sobre l’anvers/revers d’aquest mirall de 12 polzades. 25 peces en un continuum trepidant per definir una vida. 25 visites efímeres al servei d’un tot: aquella gran cançó que, tot i ambivalent, es reivindica amenaçadora i total: ‘Borda, Va, Borda’, l'àlbum.

Bon estiu!

Bio

Ja està a la venda ‘Te Tenemos Muy Cerca’, el nou vinil 10’’ de Roldán que ja podeu escoltar sencer aquí al web!

Un EP enregistrat i produït amb Rafael Martínez del Pozo (La JR, AA Tigre) i posteriorment arranjat per Javier Álvarez (Dúo Cobra, Fluzo, Néboa, Zumo Natural...), i d'aquest còctel emergeixen quatre talls com quatre interruptors flotants que van des de la musique concrète al sorollisme avantguardista.

Tori Kudo, Gastr del Sol, Red Krayola y Scott Walker hi són, val, però els instruments no estan al servei de la cançó ni tenen la funció d’acompanyar o ornamentar una línia dominant, sinó que d’una manera no jeràrquica i descentralitzada cadascun traça una fuga, un vector o un plec que es bifurca lliure i independentment per formar un conjunt...

El més fort és que a més Roldán es pot taral·lejar, tan sols demana un oient atent per percebre el daltabaix més creatiu, sempre amb una gran dosi d’esbojarrat humor...

Bio

Ja és a la venda 'Pacífico', un àlbum sobre Espanya i el més enllà. Un disc nuevo-rico. Una mitja veritat repicada fins a la sacietat.

Podeu veure el vídeo d'Usted Está Aquí' i escoltar el disc sencer aquí al web!

El nou àlbum d’Alado és una instantània obscena, poètica si voleu, de l’acte omís amb què es fa callar i es democratitza pura violència. Aquí hi ha les claus d’una casa aliena i immunitat moral... Deliris sobre un tall de matemàtica intangible, en tot just mitja hora escassa, durant dotze cançons que incorren en excessos encara que NO PASSI RES.

Tant pel seu particular exercici apropiacionista com per la personal submissió estètica de LA IDEA, aquest quart treball de la banda d’Igualada suposa un contundent pas endavant. Enregistrat amb Santi Garcia durant quatre dies, en directe i en analògic, la seva execució és desconcertant. La transició que va obrir ‘Palimpsesto’ (Repetidor 2009) adquireix cada dia més sentit i continua desvetllant signes reveladors....

‘Pacífico’ és a la venda en LP de 180gr, CD i MP3.

Bio

Avui Diumenge 11 de Desembre a les 21h a Canal 33, Sputnik Presenta: 



BARCELONA EN FLOR



Un documental sobre el Primavera Sound 2011 realitzat per Elisabeth Produccions per a TVC.

Amb la aparició estel·lar de DÚO COBRA, ZA!, VISTALEGRE, Etc...

No us ho perdeu!

Teaser...

Bio

Nova edició de les nits Largo del Fotomatón!

Concert de presentació dels respectius nous àlbums de dues bandes de Repetidor: Dos Gajos i Sonio. Oportunitat única, bonica, d'assistir al momentazo...

Les entrades anticipades ja estàn a la venda!

Fotomatón Bar: Plaça Conde de Toreno 2, Metro Plaza España / Noviciado.

Bio

El vehicle que Dos Gajos piloten és una improbable barreja entre el tren de mercaderies que passava per Bakersfield i Nashville, i l'Opel que conduïa Syd Barrett. Del primer aprofiten la tossuderia del ritme constant, el pizzicato de la guitarra… del segon, el brunzit residual d'un cargol mal fixat. Les maraques acompanyen a temps el ritme de la maquinària, induint pensaments en bucle als tripulants. Marc Ribot, Elizabeth Cotten, Beat Hapenning… mambo, calipso i fins i tot els 3 Sudamericanos.

Com a veus en off, Juan Carlos Fernández (Penélope Trip) i Esperanza Collado (David Loss, Tumulto Dorado, Somadrone, Las Hermanas Diego) canten lletres abstretes, circulars. No descriuen una sola imatge, un sol paisatge o narració externa; més aviat transcriuen el rumor d'un pertinaç monòleg íntim ple d'elucubracions i incerteses. Com pregons de son cubà o tornades de cançons infantils, les paraules es repeteixen, les frases reapareixen amb lleus diferències. Els dubtes es recreen sense resoldre's, encallades en insalvables buits de la personalitat. Especialment notable és la forma amb què Dos Gajos utilitzen l'adusta veu d'ell i la precisa i brillant d'ella, tot establint una alternança que, contra la convenció, no suggereix una conversa entre dues persones: Aquí assistim a la deriva afectiva d'un únic ens tractant de fer-s'ho en una “desraó” en què sembla sentir-se còmode. Els cantants són, a Dos Gajos, punts de vista.

Amb les mínimes eines sonores i una producció tan espontània i natural com intrigant, en mans de Rafael Martínez del Pozo (AA Tigre, La JR), el disc travessa la neurosi i el fàstic adult amb humor, amb un sotragueig saltarí i ingenu. Tota una fórmula, només igual a ella mateixa.

Javier Aquilué (Kiev Cuando Nieva, Tresestrellas)

Bio

Las cançons es repeteixen un cop apagat el volum. En un cicle rítmic sense fi. En JC crea un limbe inconscient i ella l’acompanya fora d’interpretacions associades a la feminitat. Existeix una distància que sap modular segons el missatge que emet...

Kantia Diego (Las Hermanas Diego)

Bio

Benvolguts;

Why Do They Never Play Les Savy Fav On The Radio?
Mí no entender...

El que sí que sabem és que un dia abans del festival pirotècnic musical de la comarca de l'Anoia, The Lemon Day, Parmesano telonejaran als de NY a la Apolo, presentant el seu darrer àlbum 'Root For Ruin'.

Ja sabeu, doble cita:

Div. 8: Les Savy Fav + Parmesano
Diss. 9: Parmesano al Lemon Day


I doble màxim:

Diss. 9: Dúo Cobra al Lemon
Diu. 10: Dúo Cobra a l'Helio

Bio

Dúo Cobra actuaran al Primavera Sound!

Un any després del seu llançament, Álvaro i Álvarez coronen el reconeixement que crítica i públic ha brindat de forma unànime a ‘Déjate Morder’, amb la seva actuació el dijous 26 de Maig a les 18:00h a l'escenari Jägermeister Vice del Primavera.

A més, Repetidor de nou tindrem stand a la fira discogràfica del festival, allà podreu aconseguir els nostres discs o saludar-nos tan guapament

Bio

Primera gira per Espanya de Parmesano!

Tres dates amb bandes amigues a Saragossa, Madrid i Donosti.

2011/03/04 SARAGOSSA
La Ley Seca + The Coorigans

2011/03/05 MADRID
El Perro de la Parte de Atrás del Coche + Granjaescuela

2011/03/06 DONOSTI
Mogambo + Curasan

Us ho perdreu?


Parmesano és una de les coses més fresques que han aparegut a Barcelona els darrers mesos: cançons complexes i divertides al mateix temps, bailongues i tocades amb tanta fúria com destresa.

Un directe imparable i un disc, sí, que està de camí...

Ull!

Bio

L’1 de Març editarem la nostra següent referència que ja pots escoltar al nostre web!

Es tracta d’una edició artesanal i limitada de l’homònim primer àlbum de Duot, és a dir, l’Albert Cirera i en Ramon Prats: L’un bufa, l’altre pica, encara que fins avui mai no s’han bufat ni picat l’un a l’altre...

En aquest àlbum aconsegueixen contenir alguns dels moments més incisius, prematurament frescos i interessants del, diguem-ne, post-free jazz contemporani... Amb la perspicàcia digna del fill bastard, comparteixen amb Mats Gustafsson o Fred Fritz estilemes propis del llenguatge clàssic però per a, evidentment, destrossar-lo. 



Formes sense capes, sospesant en un joc de diabòlica intuïció mitjançant el qual Cirera i Prats aconsegueixen entreveure reserves personals. Amb una mesurada deconstrucció de textures que recorda al Jim Black d’‘Alasnoaxis‘ o al minimalisme fortuït dels millors Chicago Underground, el seu treball suposa tancar els ulls a la recerca d’un punt de fuga, perquè la salvació es troba a prop del silenci.

Bio

Inot Eratsis ha estat nominat als Premis Enderrock pel seu tan especial àlbum 'Les Hores'!!!

Podeu votar des de www.enderrock.cat/premis

Gràcies!

Bio

Si l'activitat mediatitza la vinculació del subjecte amb el món real… els nostres artistes ho tenen clar:

Nova referència: ‘Lives’ de NEUROTIC KITES, ja està sent masteritzat per Frank Rudow i serà al carrer a partir d’octubre d’aquest mateix any… ja us podem avançar que es tracta d’un disc de POP i que és realment preciós…

DÚO COBRA ja tenen a punt un Cares B del seu recent debut ‘Déjate Morder’, i sortirà també aquesta tardor, esperem que al novembre. Per si no n’hi hagués prou, paral•lelament l’Álvaro i l’Álvarez continuen la seva activitat preparant un Single/Ep per al 2011…

SONIO ja tenen el disc mesclat i a falta només de masteritzar pel Frank al Setembre. Portarà per títol ‘De no estar’ i es publicarà també l’any que ve…

IGA MEMENTO acabarà el seu primer àlbum abans de finals d’any. Es tracta d’un treball intimista íntegrament en català… El millor que hem escoltat en aquest idioma des de ‘Les cançons tel•lúriques’ d’en Roger Mas…

CASADELAVA entraran a gravar als Lazy Studios amb en Toni Sistaré a partir de Setembre, sessions en directe que es convertiran en el seu debut per a mitjans de l’any que ve…

URBAN TACTUS es troba actualment composant el que serà el seu primer àlbum. No hi ha data de gravació tancada encara, però el que sí que està clar és que el disc serà produït per en Frank Rudow.

A més, SUMA (Frank Rudow i Laura Clark) estan preparant material per al seu segon llarg al 2011…

I finalment ALADO SINCERA que, després de finalitzar la seva gira amb ‘Palimpsesto’, comencen aquest Setembre els assaigs per al seu proper disc. Els veurem de nou sobre els escenaris a principis de 2011, quan la banda faci una petita gira per a presentar un nou single en vinil 7’’, amb dos temes inèdits que portarà per títol ‘2 Dolores’. Tot plegat vindrà acompanyat de la publicació d'un documental titulat ‘Primeros dientes’ sobre la gravació de ‘Palimpsesto’ realitzat per Dostopos…

Tot plegat, un no parar.

Bio

Dins de la II Edició del Festival de Segells Independents i per cortesia de la Sara Navarro, la gent de Monkey Prod. i la pròpia Sala Costello, Repetidor programarem la setmana del 12 al 18 de Juliol dins el marc del festival.

Aquí teniu el cartell; no us ho perdeu!


MURSEGO + URBAN TACTUS
Dilluns 12 de Juliol / 20:30h / 6€

AA TIGRE + CASADELAVA
Dimarts 13 de Juliol / 20:30h / 6€

REMATE + KOKOSCHA
Dimécres 14 de Juliol / 20:30h / 8€

JOAQUÍN PASCUAL + PALISANDRO
Dijous 15 de Juliol / 21:00h / 10€

LÜGER + FURGUSON
Divendres 16 de Juliol / 21:00h / 10€

ALADO SINCERA + CHALLENGER
Dissabte 17 de Juliol / 21:00h / 08€

KIEV CUANDO NIEVA + DÚO COBRA
Diumenge 18 de Juliol / 20:30h / 06€



Costello Café & Nite Club
C/ Caballero de Gracia 10 / Metro Gran Vía - Madrid

Bio

Amics, Repetidor tindrem presència per partida doble en aquesta edició del Primavera Sound 2010. Per una banda estarem en un stand amb totes les nostres referències a la vostra disposició i d'altra banda Alado Sincera actuaran el dijous 27 a les 18:00h a l'escenari Adidas Originals.

Ens veiem al Primavera!

Bio

Pianista i compositor influenciat en gran mesura per la improvisació i la música experimental, es troba actualment preparant el seu àlbum de debut però ja podem escoltar la seva darrera demo.

Descarrega-te-la gratis des de www.urbantactus.com!

De bagatge estilístic ampli, Urban Tactus és hereu de múltiples influències tals com el minimalisme o el jazz, encara que dirigides a la construcció de simples peces per a piano, evocadores d'ambients eteris i paisatges cinematogràfics, a través dels quals podem entreveure a E.S.T, Flim o Yann Tiersen, per exemple.

Bio

De l'existència de Dúo Cobra tan sols uns quants n'han anat sabent segons se succeïa, tot mirant per sobre de la corbata com prenia forma el que en principi semblava impossible: la unió de dos oposats com l'Álvaro i en Javi.

Ambdós provinents de mons molt diferents, però tenint en comú parlar sobre el que els diferencia de la resta dels comuns.

Dues cobres al teu bany.

Bio

Alado Sincera són candidats a 'Apuesta MTV 2009'.

Si voleu aportar el vostre vot i, de passada, donar suport a d'altres artistes independents com Alondra Bentley, Extraperlo, Le Pianc, Linda Mirada, Pal, etc, cliqueu aquí.

Bio

La primera referència de Repetidor és ‘Palimpsesto’, d'Alado Sincera.

Ja està disponible en formats (LP + bonus), CD i MP3.

El disc ha estat produït per en Frank Rudow, enregistrat per en Paco Loco i l'artwork és de l'artista donostiarra Javier Mújica.

Es tracta del seu tercer i millor treball. Potent, polític, afilat, abstracte…

Bio

Ja és a la venda el nou àlbum de Césped de verdad! Podeu escoltar i fer-vos amb 'Chusma ocre' en vinil o digital en aquest mateix web.

Diu el gran Borja Boscà (España, Portero regateador, Punk Floyd, etc) que -Césped de Verdad signifiquen la concepció de l'autèntic còlic renal de l'univers en el que vivim, ara i aquí. Que, amb 'Chusma ocre' el còlic es fa encara més gran, creix i continuarà produint dolor a tots aquells acostumats a pixar fàcil, a pixar groc (...).

Efectivament, si ara fa tres anys l'humor i l'abstracció política van convertir el seu debut homònim en un artefacte punk excepcional, el segon disc de Césped de Verdad suposa un pas endavant valent i extraordinari en tots els sentits.

A 'Chusma ocre' el duo de València s'ha alliberat definitivament de la cotilla de cançó a l'ús i hi desenvolupa la seva música en base a noves, serpentines i sofisticades estructures que ara inclouen desenvolupaments progressius o fins i tot breus extractes sonors de pocs segons de durada, entre d'altres.

Així mateix, Césped de Verdad consoliden la seva exploració pels camins de la no harmonia, expandint la seva estètica a l'àmbit del noise rock més afilat i menys escolàstic. Recurs que utilitzen per a comunicar amb agudesa (i estrafolària perspicàcia) el seu missatge. De fet, dinàmica i forma varien constantment al llarg del disc en funció del concepte al voltant del qual s'articuli cada cançó, i aquest és el gran valor que posa de manifest aquest disc.

Bio

ja és a la venda en vinil i digital el nou àlbum de Cigüeña! Podeu escoltar-lo i comprar-lo a aquest web.

Aquests darrers anys, especialment entre els amants de l’escena punk rock a la península ibèrica, Cigüeña s’han convertit en un referent de passió, compromís i veritat. Amb molta carretera i dos àlbums publicats a les seves esquenes (Cigueña al 2012 i Neptuno al 2014), la banda de València torna ara amb aquest nou treball d’estudi, el títol de qual descriu a la perfecció quant gaudirem: Alceu la vista, és el vol de la cigonya…

Enregistrat amb Pablo Peiró (Betunizer) en tant sols tres dies, el duo ha arribat a consolidar l’anti-fórmula en la que portaba temps obstinat. És com si la canellera que en Martín Arlés l’Unai Lilly poratven als canells s’haguès caigut per sí mateixa, a base de tocar i tocar, de mala hòstia i de tocar i tocar. La telepatía entre ells ha acabat engendrant una bicefàlia inquieta i persistent, que ara sona a una altre nivell, el seu.

Això va de cançons directes, sense güarniments ni ascarafalls estilístics de cap mena, va de llançar els prejudicis per la borda amb una bateria, una guitarra i una veu. Autobiogràfic al cent per cent, ens trobem davant el disc més empoderador de la carrera de Cigüeña. En paraules de Lilly -Una amiga em va mostrar una llàmina en la que una teulada es desprenia d’una casa. Aquella nit vaig somiar amb aquella imatge i em vaig llevar amb una idea entre les dents: Haig de volar (…).

‘El vuelo’ trascendeix la realitat quotidiana negant qualsevol de las sol·lucions pre-existents, per a crear-ne una de nova. Per contra, respon deixant anar llast des del primer tema, perquè es hora de romper (202) i deixar clar que no daré a torcer el intento, sin haber agotado el aliento (Ventilación cruzada). Tot, fins saltar a un gran vacío (Tú total) des del que aprender juntos a remar (648 horas).

Bio

Ja és a la venda el nou àlbum de Salva Alambre, 'Matemática ingenua', que podeu escoltar i comprar aquí mateix en vinil i digital!

Fes click aquí i escolta el seu nou senzill 'El beso y la muerte' i el seu nou vídeo 'La vida salvaje!

Després d'anys formant part de col·lectius DIY, creant fanzins, organitzant festes i puntxant, si per alguna cosa coneixem a Salva Alambre, sobretot, és per haver participat en dues de les més mítiques bandes de la moguda murciana: Electrowendy (als 90) i Los alambres. D’aquests darrers, encara rememorem els seus singles, aquell split amb Kana Kapila i el meravellós àlbum, Señales de humo.

Ara Salva ha decidit fer un pas endavant i publicar el seu primer disc en solitari. Posseïdor d'una lírica pròpia, a Matemática ingenua el seu llenguatge pren una nova dimensió encara més personal, no exempta d'ironia i d'humor. El retaule abasta experiències personals, com l'albirament d'un OVNI a 12 anys o el tracte amb vagabunds vivint al carrer. Així com hilarants elucubracions, com són la descripció d'un embús o la rèplica a un venedor que es pren massa de debò les tècniques del marketing...

Som davant del primer gran treball de Salva Alambre com a músic integral, com a vector de vectors que ha desplegat, aquí sí, una obra que emana idiosincràsia a dojo. A Matemática ingenua podem descobrir al músic des d'angles mai abans explorats, endinsant-se en terrenys propis de la psicodèlia o que fins i tot remeten a certa electrònica experimental, a música africana o al jazz. Tot, a força de combinar sons acústics amb electrònics, així com de sobreposar loops, efectes i capes, partint però sempre del pop. Gènere del qual Salva Alambre n’és expert.

Bio

Ja és a la venda el nou àlbu d'Avecrem! Podeu escoltar 'Ya somos ricos' a Rockdelux i veure el nou vídeo a Mondosonoro!

Després del celebrat 'Una chicha loca', amb el que varen debutar el 2015, ara el duo format per Juanjo Gómez i David Soprano s'atreveix a fer un pas més enllà del que en Marcos Gendre, el seu día, va resumir amb encertades paraules:

És una anomalia punk de traca. Des dels mateixos títols, l'oient desprevingut queda avisat sobre la maror de bogeria a la que serà sotmès: tant els hi dona per inventar el punk-muiñeira, com s'arrenquen amb una versió Tamagtochi de Led Zeppelin. Avecrem han abocat la seva poció en un imaginari de rúbrica inconfusible (...).

El nou disc veurà la llum en flamant vinil de color blau, així com en format digital, i precisament durà per títol el vídeo Mondosonoro ha tingut l'honor d'estrenar: Ya somos ricos!

Bio

Ja és a la venda el nou EP de Best Niagara! que podeu escoltar i aconseguir aquí al web.

Després de quinze anys de carrera i quatre àlbums publicats amb The Mistake, Daniel Álvarez publica ara ‘Las malas artes’. Un nou EP amb el que dona continuïtat al projecte personal que el de Tenerife va inaugurar el 2012, amb els sencills ‘Ciudades inglesas’ i ‘Cabezas disecadas’. En aquest cas, l’acompanyen José A. López a la bateria (Conjunto Podenco, Daylight in Red, Holy Disgrace) i José Fajardo al baix (Fajardo, Conjunto Podenco).

Les cançons aquí incloses suposen el cop que tot autor referencial aspira -i tem- assestar arribar el moment. Com en una espècie de clenasme circular, els quatre talls tracten sobre un valent assumpte: la ruptura. ‘Las malas artes’ suposa un contundent pas endavant a la trajectoria d’en Daniel Álvarez.

El tema que obre, i que dona títol al disc, conté una primera frase que serveix com a presentació dels fets -Va siendo hora de sentarse/ a depurar las malas artes (…). A banda de premonitòria, aquesta cançó anticipa la imatge més explícita. Serà a ‘El muro de agua’ on s’exposi l’insularitat como a obstacle insalvable, com a separació física que pot arribar a transformar-se en distanciamient mental -Con el agua hicieron el muro que hoy nos separa (…).

La primera persona del singular, així com l’ús exclusiu d’instruments acústics són les dues eines fonamentals smb les que Best Niagara procura no distreure el missatge. Tota una declaració d’intencions que, no obstant i des del primer arpegi, amaga bells jocs armònics i subtils irregularitats mètriques smb les que dilatar i deformar cada vers de forma ben sugerent.

‘Las malas artes’ és un objecte íntim, el pany pel que se’ns convida a observar un instant aliè, la -pompa de jabón, lenta, que tocó el suelo y estalló (…).

Bio

Ja és a la venda en vinil i digital 'Food', el nou àlbum de Duot amb Andy Moor, ni més ni menys que el guitarra de The Ex! Un disc molt especial, al qual el periodista Yahvé M. de la Cavada es refereix amb més que paraules:

Sou un duo fins que, un dia, sou un duo ampliat. I no amb alguna cosa, sinó que se us afegeix algú altre. I tampoc sou un duo qualsevol o casual: sou Duot. Més d'una dècada trepitjant escenari ran de terra, fort, molt fort, sense parar. Sense xarxa. Els instruments i vosaltres. Era possible i es va fer. I es continua fent: arrapar-se a la pròpia veu i demostrar que dins l'estat espanyol és possible sortir d'una escola de música i concentrar la teva carrera en la improvisació lliure, en general, i en construir un discurs propi, en particular.

Així es cuina la personalitat, sí, l'únic lloc on es desenvolupa la intuïció que et permet interactuar en un context de llibertat tan exposat: l'escenari cru, inclement, despietat. Tant en les nits amb sales plenes com en les que tan sols un parell d'espectadors es planten davant teu. Toques i toques i busques, sense conèixer bé el rumb, ni el destí. Tan sols amb la certesa que el camí autèntic s'asfalta quan el duo, Albert Cirera i Ramon Prats, s'eleva per damunt de la confluència de les seves idees i els seus sons.

I un dia, a Duot se li afegeix Andy Moor i ja no són un duo. Són una altra cosa. Més gran, més forta, més rica, però tan rodona com si la seva música sempre hagués estat una cruïlla on un dia haguessin de convergir per a donar-s'hi un sentit diferent. Moor és un univers en sí mateix, tant amb The Ex com amb les seves dotzenes de projectes i aventures musicals, i la seva trobada amb Duot és una explosió controlada d'influències, formacions i edats dispars, que vibren, no obstant, en la mateixa freqüència.

Aquest és un disc per a escoltar amb els ulls clucs, encegant la consciència per a que res més pugui entrar-hi, i també per fer que no se n'escapi ni una nota, un so, ni tan sols l'eco difuminat de l'últim xiuxiueig al final de cada peça.

La música que conté 'Food' és tant sincera que atordeix. Cirera, Prats i Moor parlen la mateixa llengua, la seva, que no és la de Duot amb un convidat, sinó la d'un trio que, nounat, s'expressa com qui arrossega dècades d'experiència; com qui ha conquerit alguna cosa seductora i magnífica, i sent ara la necessitat incontenible de compartir-la en aquests mateixos termes.

Bio

Ja és a la venda en vinil i digital 'Voltereta', el nou àlbum de Daniel Ardura que podeu escoltar sencer i comprar en aquest web!

Avançat pels sencills ‘Revelar’ i ‘Las paces’, 'Voltereta' és el primer treball de Daniel Ardura en solitari, després de sis àlbums amb Alado Sincera i Sonio. Un disc que guarda poca relació amb la cançó d’autor a l’ús, encara que veu i guitarra siguin els únics elements que pràcticament hi intervenen.

Des d’una primera escolta, 'Voltereta' s’avança a qualsevol judici preconcebut gràcies a temes que si bé participen del poema transportat a cançó o del folk, ho fan des d’un apropament subtilment experimental. Per citar, l’àlbum comença tres vegades o, millor dit, arrenca amb la mateixa peça repetida tres cops. Cadascuna d’elles és monolítica -les dues primeres atonals- encara que text, melodia i estructura siguin diferents en cadascun dels casos. No es tracta de variacions de la mateixa idea, sinó de tres cançons diferents. Aquest recurs ens ajudarà a entendre millor les mètriques de la resta del disc ja que, gairebé sempre, venen determinades pel vers.

L’inquietud d’Ardura es posa també de manifest en altres aspectes: el procés d’enregistrament, per exemple, amb exagerats plànols de sala, així com la mescla final, marcada per aquesta captura hiperrealista. No obstant -i això és remarcable-, la dicció del músic és serena i la seva veu es cenyeix estrictament al missatge, sense artificis, aconseguint així suavitzar qualsevol sofisticació formal fins a fer-la resultar familiar i, fins i tot, passar desapercebuda. És la contraposició d’aquests dos principis -el risc estètic, d’una banda, i la sòlida interpretació, de l'altra- el que no solament aporta equilibri, sinó que sembla sotmetre les composicions a dues forces d’intensitat similar que actuen en diferents sentits i que, d’alguna manera, es contrarresten fins detenir, congelar i capturar moments específics de l’àlbum, com si d’una espècie d’immobilitat latent es tractés.

Instants memorables tots ells, en els que Ardura sap mesurar l’ús de la revocació semàntica fins a fer-nos dubtar de les seves pròpies referències, suposades confessions, i fins i tot el sentit i origen dels temes… la qual cosa dona peu a una seducció gairebé hermenèutica que, vers a vers, creix amb les escoltes. És com si haguéssim d’unir els punts, com si 'Voltereta' estigués format per petits detonadors que activen el nostre sentit de l’elucubració i, encara amb el disc après, sempre hi manqués quelcom nou per explorar.

Bio

Ja és a la venda en LP i digital el nou àlbum de Carles Viarnès, 'Schematismus', que podeu escoltar i comprar en aquest mateix web!

La música és, abans que res, una organització de sons, com la pintura és una combinació de formes i colors. Però per tal d’existir, la música necessita l’existència del silenci, així com la poesia – que és al seu torn una altra forma de música, ja que són paraules que sonen – necessita el full en blanc. S’esdevé, doncs, que en parlar de música acostumem a oblidar molt sovint que el silenci ha de ser allà, aquell buit sagrat en què res no sona però d’on ha d’emanar el so de manera inesperada, primordial, com si cada nota musical, que és una forma d’energia, aparegués com un big bang en el buit. Hi ha música que intenta omplir el silenci, i per això hi ha formes de composició que es tornen denses, complexes, inacabables, però existeix una altra classe de música que aspira a ser silenci, a tornar a l’origen, a existir només durant un temps breu, gairebé avergonyint-se de tacar amb la seva ressonància – per molt impressionista que sigui, per molt que sospiri per Debussy – la puresa de la quietud absoluta. 'Schematismus', el segon àlbum de Carles Viarnès, és aquesta classe de música.

Diem ‘segon’, i no tercer, perquè 'Schematismus' evoluciona a partir d’on es va quedar 'Urban Tactus' (2012), un debut íntim i sorprenent de piano contemporani amb subratllats lleugers de vents i electrònica, i es desvia de la instrumentació polifònica que, al costat de Pep Massana, li va servir per recompondre 'El Llibre Vermell de Montserrat' (2013), una versió audaç, alhora que altament respectuosa, del principal tresor de la música medieval catalana. 'Schematismus', com el seu títol indica, és un disc de formes emergents i pures, que evolucionen el necessari per a ser i, tot seguit, desaparèixer. No és un treball abstracte sinó un treball essencial: només amb el piano, i partint del silenci, les catorze peces de l’àlbum intenten trobar una forma pura i perfecta, com més mínima millor, i un cop dit tot – que és molt, encara que sembli res –, contraure’s en elles mateixes per tornar a l’origen. Al cap d’un minut i mig, o de tres, però mai més d’aquesta unitat de mesura temporal, queda vibrant un aire llunyà, perfumat de minimalisme, lirisme i certa religiositat.

A 'Urban Tactus', Carles Viarnès va integrar-se amb saviesa i sensibilitat a l’escena europea de piano contemporani, pop i tonal, que lideraven compositors com Max Richter, Ólafur Arnalds o Nils Frahm, però 'Schematismus' aspira a un perfecció més gran, a una poesia sagrada; vol ser allà on mestres com Arvo Pärt van trobar moments inoblidables com ‘Für Alina’: en la quasi inexistència de la música, en la reducció màxima de les notes, en el límit més tènue entre el so i el silenci.

Javier Blánquez, periodista musical.

Bio

Ja és a la venda el nou EP de Casadelava, en aquest mateix web podeu escoltar sencer i comprar 'Últimas canciones!

A vegades hi ha talents que brillen tant com resisteixen, van contra natura i desafien tot allò que els demès esperen d'ells. Casadelava és un d'aquests casos.

Durant anys Ramon Ayala caminà pel món de la música, però sempre de puntetes (primer com Färo-Dokument, després com a Casadelava). Alguns concerts, algunes maquetes, tot i que en realitat el què feia era usar el gènere per a buscar una catàrsi, per alliberar unes històries que feia temps estaven estancades en la seva imaginació. Ara, afortunats nosaltres i tot i el seu reconegut menyspreu pel fonograma perdurable, aquestes històries veuen la llum, finalment.

Fruit per la seva fascinació per la poesia mística del Siglo de Oro espanyol, per la seva espiritualitat i erotisme, cal atorgar a 'Últimas canciones' la dimensió d'un sòrdid xiuxiueig a l'orella, de l'esclafit del riure i de la posterior brillantor nostàlgica i sexi en els ulls bruns d'una mirada provinciana... Perquè els fets i el component confessional d'aquestes peces són anecdòtics, el que és important és el verb. El compromís d'Ayala amb la veritat.

A 'Últimas canciones' aquest cineasta i músic de Barcelona posa el dit a la nafra de La transverberación de Santa Teresa, en la 'Noche oscura del alma' de San Juan de la Cruz, en les revistes El Caso y Cambio 16 però, sobretot, en l'obra observacional de Frederick Wiseman (Paul Eluard en la poesia, Georges Bataille en l'erotisme). Tot amb abús i enyorança.Tot al temps d'enfilar les portades dels diaris de la seva pròpia adolescència. Ho ha dit sense caure en l'obscenitat, amb la pretensió d'un mosquit, gràcies a la sobrietat i la rima lliure que apliquen a la seva pròpia condició contemporània. Després, l'estructura de les cançons, la seva mètrica, cadència i harmonia estan a mercè de cada narració, perquè Casadelava és algú explicant alguna cosa a càmera, és paraula mussitada, cançó d'abans.

No hi ha banda, no hi haurà un altre disc, ni presentació, ni concert. En resten aquestes sis cançons. Les últimes de la seva carrera, les primeres per al gran públic. Sis retrats calidoscòpics entre la ficció i l'exhibició, vitals i embriagadors amb els que capturar com es desvia la llum davant de la persona estimada (La conquesta de les Gàl·lies), assistir, pla rere pla, al record prosaic i transcendental d'un viatge (Roma) o directament flotar entre confeti (La fe)

Bio

Ja és a la venda el nou àlbum d'Álvaro Barriuso, 'Siempre volviendo a casa! Podeu escoltar-lo sencer i comprar-lo en LP o digital en aquest mateix web.

Meitat Dúo Cobra (amb Javi Álvarez), meitat Archipiel (amb Ainara Legardón) i amb anys d'experiència en el món de la improvisació lliure formant part del Colectivo maDam, l'Orquesta FOCO i de La Risoto, Álvaro Barriuso publica ara el seu primer disc d'estudi en solitari. En ell hi musica la memòria col·lectiva dels Kesh, un poble d'un món futur descrit per Úrsula K LeGuin en el seu llibre 'Always coming home'.

D'entre els múltiples documents que formen aquesta novel·la, a cavall entre la ciència ficció i l'antropologia, l'escriptora hi recopila textos trobats, llegendes, relats curts, cançons folclòriques, receptes, transcripcions d'obres de teatre... Poesia que, adverteix, està escrita per a ser recitada o cantada en veu alta, tal i com l'autora l'escoltà.

La inspiració fou immediata i el disc respon al desig de Barriuso de rescatar les cançons citades d'un futur imaginari, retornant així, amb aquesta col·lecció, aquesta tradició que encara ha d'arribar fins al temps present.

‘Siempre volviendo a casa’ és la inevitable - hermosa - conseqüència d'un viatge personal. És tot un homenatge als cants d'anada i tornada que ha estat creat a partir de l'ús d'una veu i una guitarra, com també amb ritmes procedents del continent americà.

Ara, arribat el moment de difondre el repertori, Barriuso es proposa col·laborar amb músics locals d'allà on vagi. Establert el fonograma com a simple punt d'inici, com a palimpsest permeable a les aportacions d'altres artistes, el de Burgos busca la immediatesa com a divisa per a que aquest bucle de fantasia, aquesta tradició anticipada, es modifiqui de manera espontània.

En definitiva, es tracta de difondre l'imaginari i els coneixements que l'Úrsula K LeGuin va plasmar a 'Always coming home' amb tanta sensibilitat.

Bio

Ja és a la venda el nou àlbum de Picore! Podeu escoltar 'Si no olvido bien' sencer i comprar-lo en espectacular LP de 180gr aquí mateix!

Sacsejats per la il·lusió, l'engany, la burla. Furgant entre l'aclamació, la competició i les ambicions exaltades habituals en la postmodernitat. Picore ha submergit una constel·lació de possibilitats dins del toll del seu cinquè disc d’estudi.

Possibilitats que són, totes polítiques, poètiques, conceptuals i, per sobre de tot, musicals. 'Si no olvido' bien s'articula a base d'exquisides batzegades rítmiques i estructures amb arrels que vénen de més enllà del rock, en un aspectre valent de tensions harmòniques.

Els cinc de Saragossa - Thomas House viu a Brighton - són un dels combos més demolidors del panorama estatal. Des de ja fa dos discos, la seva aversió a la zona de comfort els ha empès a un subsòl molt apartat de la mitjana 'alternativa'. Han alliberat el camí sense concessions, component cançons meravellosament complexes i esquives, foradant el seu propi so per a poder respirar.

'Si no olvido bien' exposa un sorprenent però - i això és el més difícil - gens forçat repte d'inflexions formals. En el trencaclosques sonor que suposa qualsevol disc de Picore, aquest missatge-part-del-tot (en veu quasi off, fora de pla) és la nostra guia, el nostre xerpa, la cintura del funàmbul que abracem quan mirem de reüll cap avall.

Com en els seus discos anteriors, les set peces incloses en 'Si no olvido bien' continuen evitant tractar l'oient com si fos idiota, una empresa en absolut enfrontada amb qüestionar els angles, vèrtex o racons que formen el conjunt dels nostres actes. Què podem fer amb tant cartró premsat?

Bio

Ja és a la venda el nou àlbum de Fajardo, que podeu escoltar i comprar aquí!

Sembla mentida, Fajardo publica ara el seu segon disc d'estudi. Sembla mentida perquè, després de moltes gires per arreu d'Espanya, una lògia de seguidors amb el seu nom gravat amb foc i el boca orella circulant a propòsit d'aquest artista majúscul, es podria pensar que la seva discografia hauria de ser igualment extensa. En absolut:

Un disc homònim del 2009, l'EP 'Muñecos' el 2011, dos splits (amb Malcortado el 2010 i amb Monte el 2012) i el single 'S/T' el 2014, fins arribar, ara sí, a aquest segon llarg, sis anys després del seu debut.

Avisaven les seves últimes gires i s'intuïa en l'últim single, José Antonio Fajardo ha desenvolupat una dicció i un (no) control de la seva pròpia veu lluny de qualsevol comparació. Aquesta vegada, a més, aquest control i habilitats es fan evidents, també, en la composició.

Amb una mètrica tan precisa com natural i unes estructures on mostra o amaga segons les necessitats del discurs, a 'Arrullo magnético' Fajardo signa un cos de peces excel·lents. Tensió i dolçor, suspens i repòs en cançons tan complexes en la part harmònica com senzilles per a l'oient.

Tot i que, si bé mesura i austeritat poden funcionar com a avantsala formal, apropar-se al contingut ja és una altra cosa... És aquí on es reflecteix tota una pàtina d'emocions. Un arc de colors que redimeix de la solemnitat, que es difon des de la sinceritat i que, de mica en mica, va creant formes estètiques essencials. Confessions memorables. Poesia, en definitiva.

'Arrullo Magnético' és l'obra de factura impecable que esperèvem de Fajardo. Maduresa. Un fonograma immortal.

Bio

Ja és a la venda el nou àlbum d'Avecrem, que ja podeu escoltar i comprar aquí!

Alerta: La descàrrega és de franc, però l'LP inclou el bonus 'La petas en el microondas!

Fills del joystick, Avecrem mai assagen abans dels seus concerts i enregistrar un disc tan sols és un pretext per a immortalitzar els temes creats. Amb la improvisació com a única fórmula de composició, la idea amb la que neixen i prevalen la seva amistat i la seva música és tan sols una, gran i lliure: plorar de riure. Però atenció, és un mètode més, molt més difícil i intuïtiu, comparable a qualsevol altra afinitat estètica que defineixi habitualment una banda.

Totes i cadascuna de les peces incloses en aquest debut estan sense tancar. Al dia següent, 'Una chicha loca' hagués sonat totalment diferent i doneu per fet que en directe es deformarà segons convingui. Fins i tot, part dels textos van ser escrits el dia abans d'entrar a l'estudi i d'altres just mentre enregistraven cada peça...

Amenaces country (Mira que te meto), lemes per a samarretes (Bosnia y Herzegovina), el nou Larrousse gallego-català (Se nota que es fitness) o per què octavar la teva nòvia (Sí, soy la primera), són algunes de les raons per les quals paga la pena rendir-se davant l'evidència:

T’has guanyat la paga que demanaves, al novio de ta mare… Avecrem és pel teu bé.

Bio

Fruit de la col·laboració entre el netlabel barceloní Discordian (Agustí Fernández, Johannes Nästesjö, Ken Vandermark, Mats Gustafsson, etc) i Repetidor, ja és a la venda el concert que Duot va oferir a la sala Jamboree de Barcelona el 4 de setembre de 2013, amb què van celebrar el punt final a la seva residència de més de tres anys al mític bar Robadors 23.

Si l'any passat Discordian va pujar al seu Bandcamp las sessions íntegres del show, ara Repetidor fem el mateix amb aquest Compact Disc limitadíssim.

Bio

Ja és a la venda el nou àlbum d'Alado Sincera!

Es titula ‘La misma figuración’ i dura vint-i-dos minuts escassos. Prou temps perquè els d'Igualada ofereixin deu cançons marcials, segurament les més valentes i amb més substància de la seva carrera.

Ja des des de 'Palimpsesto' (2009) i 'Pacífico' (2012), el quartet ha anat progressant sota la batuta d'un inconformisme neci i ferm, aferrats al picar pedra del seu propi discurs. Això sí, si tenim present la sòlida identitat musical edificada des de llavors, la feinada haurà estat immensa, però els resultats són més que estimulants.

Amb el format de cançó de menys de dos minuts com a bandera en la majoria de les peces, en 'La misma figuración' Alado Sincera se sotmet a una contracció severa dels marges de la seva expressió, senyals i recursos. Condició ideal per a activar l'heurística, l'assaig-error i deixar que s'enlairi una imaginació extraordinària, patent en l'ús econòmic d'estructures mètriques, en un sense fi de jocs harmònics suggeridors o en la concreció rítmica aclaparadora que sustenta tot l'àlbum.

El contingut líric se succeeix conformant un gruix transversal, compost d'imatges de gran força. És clar que pot ser inevitable identificar alguns significants contemporanis, extractes de l'actualitat, etc, però convé fugir de l'anècdota, ja que probablement no hi hagi voluntat de polemitzar. La gran seguretat, la gestió del terror o la presumpció moral no hi són representades, i molt menys contradites, però sobre tot això s'hi reflexiona amb la intenció de crear nous escenaris. Es llencen impossibles en una mena de test-cançó; i en algunes peces fins i tot s'hi han posat elements tan sols amb el propòsit de desviar la llum fora del camp.

Amb el títol 'La misma figuarción', Alado Sincera sembla atrevir-se a qüestionar el format de cançó que - se suposa - fa. Fins i tot la portada sembla anticipar aquest zoom-out damunt del mateix artefacte, com en una captura del procés, subjectiva i que encara inclou coses descartades i eines de treball. Perquè, com s'ha de comunicar un missatge mitjançant una cançó de rock avui en dia? I, és clar, com ha de ser aquest missatge a Espanya? És necessari? En quin grau és útil?

Bio



Tot just un any després de la publicació del seu debut homònim, Cataplàusia retorna amb poders estupefaents per publicar aquest segon àlbum. ‘Metacrit!!’ ja és a la venda en CD i digital, podeu escoltar-lo sencer aquí mateix al web!

‘Metacrit!!’ pot semblar una obra escrita pel despertar d'alguns fantasmes renegats, de referents aparentement molt concrets. Pot semblar un exorcisme practicat als cadàvers de Lizzy Mercier, Mercyful Fate, Tangerine Dream, Rush, John Carpenter i tot Zé Records. Algú va dir postmodernitat? Res d'això. El disc reflexiona sobre la ingenuïtat com quelcom vençut, sobre la beneïda poca traça que suposa qualsevol reconeixement estètic, sobre la innocència com a utopia… i suposa una venjança contra les inferències quotidianes d'allò políticament correcte, contra algunes de les esferes intocables de l'àmbit privat i, en definitiva, contra la memòria.

Si en el seu primer llarg Cataplàusia va doblar i redoblar allò iconoclasta per tal de sotmetre les cançons a cadascun dels missatges que necessitava emetre, en aquest disc ha tensat la corda encara molt més: El Heavy Metal i la No Wave estan al servei d'unes cançons que han estat compostes durant unes setmanes d'arravatament creatiu, i assajades i gravades el mes següent.

En el disc hi ha moments instrumentals absolutament al·lucinants i, evidentment, l'argot, deliris i imatgeria que Pasto Martí explica en les seves històries sacsegen la genialitat a cada tema que avança. I un detall: l'àlbum comença i acaba amb la mateixa cançó. ‘La Creu’ i ‘Els Ressentits’ són el mateix tema i, tanmateix, són dues peces completament diferents, no només quant a textos, interpretació i intencions. És precisament en aquest últim tema, després de totes les hòsties hagudes i per haver, després d'haver repartit com un posseït, és llavors quan Pasto reconeix i canta (…) ets un ressentit (…).

No ho oblideu.

Bio

Després d'uns mesos d'assaigs treballant en material nou, Alado Sincera se'n van de gira per la península i el més enllà, en aquest cas França, al llarg de cinc dates (Urkullu amb Tzesne i Eten, Oviedo amb Arkanine, Madrid amb Buena Esperanza, Béziers amb Fabulous Sheep, i Sant Feliu de Guíxols amb Challenger i Rollercoaster Kills) a les quals es sumaran dues dates més al maig amb Picore i Familea Miranda.

En aquests concerts provaran algunes de les cançons que formaran part del seu proper àlbum (el cinquè de la seva carrera) que gravaran aquest mateix any amb Javier Ortiz a Estudios Brazil i, si tot va bé, probablement vegi la llum en algun moment a partir de l'estiu.

Any va.

Bio

Ja és a la venda'Tetrata', el nou àlbum de Roldán! POdeu escoltar-lo sencer aquí mateix al web!

Cada nova entrega discogràfica de Roldán és com la reobertura d'un jardí botànic immens, un espai enorme farcit de meravelles. Ens anem familiaritzant amb el l'indret, aconseguint no desorientar-nos, tot i la profusió d'estímuls. Tot i així, res està exactament en el mateix lloc. La col·lecció ha crescut i s'ha reordenat de tal manera que aviat oblidem qualsevol experiència prèvia i passegem amb l'estupor i la fascinació de la primera vegada.

A 'Tetrata' hi ha guitarres obertes i bateries que volen com les que utilitzen David Grubbs i Jim O'Rourke, temes sincopats i hipnòtics amb ecos d'Ali Farka Touré, sorollisme de festa de putxinel·lis amb Harry Partch i els Residents com a banda sonora. Passatges que recorre amb trencaments imprevisibles la veu de Juan Carlos, cada vegada més versàtil, capaç de passar del xiuxiueig a la brama hooligan.

Roldán pot parlar-nos de gairebé qualsevol cosa: exposar-nos la conveniència del contacte físic, aconsellar-nos no ser tan durs amb nosaltres mateixos, descriure'ns qualsevol no-lloc de la perifèria o també reflexionar d'una manera hilarant sobre la propietat intel·lectual d'una ocurrència. Falses curiositats de National Geographic, estampes d'infància de l'Espanya rural, dibuixos animats, parides emblemàtiques, corrent de consciència, patafísica o autoajuda, tot se'ns dóna filtrat per una indubtable capacitat de fabulació i una curiositat omnívora.

Potser això sigui el més destacable de 'Tetrata': la manera com les diverses peces del disc encaixen en un conjunt coherent, de musicalitat indiscutible - per cert, més ballable i cantable que mai - i que deixa veure un entusiasme actiu pel procés de treball i pel sentit de l'aventura i l'humor. Juan Carlos Roldán és el Raymond Roussel del pop en castellà, i cada obertura del seu Locus Solus és una experiència encara més vivificant que l'anterior.

Javier Aquilué (Kiev Cuando Nieva)

Bio

Fa tan sols un mes que es va publicar ‘De Tarima’, i Kiev Cuando Nieva s'embarquen ara en una gira de presentació que els portarà a diverses ciutats de l'estat, començant aquest divendres 24 de maig a les 18:35h a l'escenari Vice del Primavera Sound.

Al festival barceloní li seguiran Zaragoza, Donosti, Huesca i Pamplona durant els següents caps de setmana, fins el 29 de juny, que serà quan tancaran la gira a La Faena II de Madrid.

No us ho perdeu...

Bio

Ja és al carrer el nou 7 polzades de Fluzo (que podeu tastar al nostre web) i la gira de presentació en marxa!

Fluzo carburen pel costat contrari des d'on bufa el vent. La tímbrica, les programacions, les estructures; tot reafirma que estan buscant una altra cosa dins del gènere. Sense palles amb el virtuosisme, aquí hi ha molt cor i l'experimentació és només una eina. N'és una prova la combinació inusual d'instruments en les cançons. Aquesta obra captura el sabor de l'electrònica no ballable dels 90, la sensibilitat de les bandes sonores dels videojocs en cassette, les tripes del delta blues enregistrat amb un sol micròfon o l'absència de límits del rap clàssic. I amb això no volem dir que afuselli la seva col•lecció de discos; aquí no hi ha reciclatge ni homenatges. Es tracta de descobrir què li passava pel cap a Antonio Machín quan cantava se vive solamente una vez.

Fluzo ens porta a compartir moments de soledat, sexe esportiu, amors obsessius i festes on poder remenar el cul. Les seves líriques busquen un petit univers amb un imaginari que es repeteix com en el món d'un dibuixant de còmics. Lèxic selecte i fonètica acrobàtica des de la Galícia universal, aquella extensió de terra que formava el món abans de separar-se en continents i de la que encara hi ha restes escampades aquí i allà, cosa que permet trobar paisans arreu del planeta.

Son capaços de portar el chiptunes, els aparells més bastards del circuit-bending i la col•lecció més potent de Casios modificats de l'Europa no civilitzada ben lluny del seu context original, fins a ballar amb ritmes hipnòtics i programacions que desafien les lleis matemàtiques. I és que és l'òstia perquè, al cap i a la fi, es tracta d'una història del tot espontània. Per a Fluzo el més natural és qüestionar les coses.

Bio

Ja està a la venda el primer àlbum de Cataplàusia, podeu escoltar-lo sencer aquí al web!

Aquest debut és com una erupció inesperada, la continuació del llegat deixat per la música laietana, Sisa i Pau Riba al marge del rock català establert. Un rampell inconscient que, amb una bena als ulls, pot conduir-nos als baixos fons, als beats menys evidents de Fela Kuti, a l'electricitat sinuosa d'uns Zzebra... I és que això, més que no pas una combinació nècia entre psicodèlia, jazz, hard rock molt seriós o folk nigerià, no és res més que l'expressió de l'hilarant sentit musical de Josep Martí. L'humor i el menyspreu amb què està disposat a enfonsar totes i cadascuna de les cançons si així aconsegueix que la realitat bategui al seu gust i sense considerar quins poden ser els resultats, perquè precisament d'això es tractava...

Com si sortís a buscar tabac i ara torno, el disc comença com una banda sonora per a una pel·lícula imaginària, però ben aviat comencem a entreveure-hi certs automatismes psíquics, alguna transfiguració, playboys, històries impossibles i poemes musicals amb la força suficient com perquè tan sols una escolta valgui més que mil paraules. Un autohomenatge ben treballat que va més enllà de la simple irreverència; i és que un primer àlbum com aquest només és possible sense pensar, des de la intuïció del geni.

Tot el que aquí trobem respon al perquè dels seus pentinats, d'un artista a qui poc li importen els accessoris estètics. Mira el passat des d'un evident antirevivalisme actiu; és més, acaba sent més fill del seu temps que la majoria, gràcies al reconeixement d'unes influències X que no dubta a contraposar com a polítiques més que musicals.

Bio

Tantsols avisar-vos que canviem de distribuidor digital i que potser estarem un dies sense el nostre catàleg a Spotify, iTunes, etc.

Don't panic, cap el 22 de Gener estarà de nou disponible.

Bio

Ja està a la venda el primer àlbum de Will Spector y Los Fatus, ja el podeu escoltar sencer aquí al web!

'Bicáberut!' és psicobilly de l'escola pantanosa de Los Muertos creuat amb electrònica d'Osca. Els Cramps vs Freud, Alex Chilton amb una ressaca d'eRRa majúscula. La tremolor arriba des de les catacombes més profundes, des del nihilisme en forma de cançó de tres minuts. Catxarreria per a amants del raïm negre i les tornades assassines.

Amb un imaginari basat en el sexe ocasional, les misèries del nostre segle, els estimulants tallats de mala manera, els llums dels lavabos i el gust del sidral (jo entro, tu surts, tots dos ens quedem dins), Los Fatus fan apologia de la negació vital i l'orgull del perdedor. La seva capacitat d'autoparodiar-se revela una habilitat lírica immediata i exquisida. Un discurs que reforcen a base de casiotone: proto-punk, synth-rock, reminiscències new wave, de Madchester, canibalisme gallec... Viatgi amb nosaltres. Això és música de ball per a fracassats, estudiants a l'exili, aficionats a tombar cubates i onanistes incontenibles que trobaran aquí el seu hàbitat natural.

  Produït des del garatge de l'Alt Aragó pel ja mític líder de Mestizos, Juanjo Javierre (qui fou rei del bugalú i assimilador del so caño roto), 'Bicáberut!' resa als tres temes universals: amors perversos, estupefaents i canvi climàtic.

Octavio Gómez Milián, escriptor i periodista musical

Bio

Ja està a la venda ‘Parece Doble’ de Kiev Cuando Nieva! Podeu escoltar-lo sencer i veure 3 vídeos al web...

Es tracta d'un pack d'LP i DVD Documental (realitzat per Orencio Boix) del concert/encàrrec ofert al Palacio de Congresos d’Osca el 29 d’Octubre de 2011 en què Kiev van interpretar els seus outsiders preferits: Daniel Johnston, Red Krayola, els Residents, Ivor Cutler, Syd Barret, etc.

Antxon Corcuera i els germans Aquilué, Javier (Tres Estrellas) i Carlos (Tres Estrellas, En), han llaurat al llarg dels anys una carrera aliena als camins més trepitjats de l'escena alternativa pop, fins a consolidar Kiev cuando nieva com una de les bandes més interessants del panorama independent espanyol actual, elaborant cançons esquives però sempre reconciliables, que amb el pas del temps esdevenen obligatòries, fraternals.

Amb aquest concert, no tan sols es tractava de preservar cadascuna de les cançons, sinó d'imprimir-hi el personalíssim codi expressiu de la banda. Aquest senyal subtil i pictòric, amb què han aconseguit donar una forma nova a una obra aliena tan especial, a la vegada tan difícil i tan agraïda aquí a les mans de Kiev cuando nieva.

Gràcies a l'adaptació i preparació d'aquest repertori, el trio d'Osca va descobrir que potser qualsevol gest de compromís autèntic és -tot i que involuntàriament- un gest irreverent, condemnat als marges; i constatà el pes real que 'allò anòmal' tenia en les seves escoltes més habituals. Però lluny que això esdevingués una influència a l'hora de compondre, o simplement un culte a l'extravagància, el que els ha impulsat a continuar revisitant aquests artistes anomenats excèntrics i titllats de psicològicament inestables és la seva irreductible insensatesa. La manera com ens descobreixen que una cançó pot erigir-se, tot i la seva anomalia - o precisament gràcies a ella- en punts de vista sorprenentment frescos i intensos des dels quals desentranyar la vida; una estètica de treball.

Bio

Des de la sorra d’una platja; l’amable visualització d’un avió amb una pancarta publicitària, la desinhibida i relaxada contemplació d’una marca al bell mig del cel, com un anunci a slow motion sobre el croma de l’horitzó on es pot llegir ‘Fills de puta’.

Ja és a la venda la primera referència de Les Sueques que ja podeu escoltar i aconseguir en aquest web!

Un EP enregistrat en un sol dia, d’estranquis i amb pur esperit maquetero a les ordres de Sergio Pérez (Pegasvs, Thelematicos) i Hans Laguna, que conté quatre cançons como quatre cases de pagès.

Les Sueques són una banda 75% femenina, dadaista i punk que explora els clarobscurs del pop, amb dolçor però amb lletres punyents i melodies vibrants. Una veritable revelació postbankia.

Bio

Ja està a la venda el segon àlbum de Duot, titulat ‘Cactus’, que podeu escoltar i adquirir aquí al web!

Risc envasat al buit. Tan sols quatre peces per immortalitzar un directe que muta cada cop que el duet català trepitja un escenari...

Poques propostes han generat tanta expectació dins i fora de l’escena impro en els darrers anys. La notícia ve acompanyada d’una gira que els portarà per diverses ciutats.

Atents: Música.

Bio

Ja és a la venda l'‘EP 1’ de Ghandi Rules OK.

Podeu escoltar-lo aquí sencer!

Oriol Solé (Iga Memento, Alado Sincera) i Toni Sistaré (Inot Eratsis) van jurar amb sang la recerca d'allò bàsic, invocant l'esperit de febrils cavalls que, havent estat profanat el seu descans, cavalquen adireccionals en la foscor. Per les galeries laberíntiques d'un fuzz rock prímípar, avançant a consciència cap a enlloc mentres es retroalimenta un cru, ben absurd, retorçat però, de tota manera, intel·ligible divertimento de 8 cançons en tan sols 15 minuts.

Una veu única, sens dubte en un nou espai al marge de l'escena independent en català.

Disfruteu!

Bio

Dúo Cobra han estat escollits per Touch Sensitive i ja formen part del directori d’artistes que la agencia escocesa ha seleccionat per a futurs projectes de col·laboració y esdeveniments entre artistes extrangers i del Regne Unit.

El directori ibèric és pur níquel: Betunizer, Chiquita y Chatarra, Dúo Cobra, Elle Belga, Pauline en la Playa, Za!, etc…

Mireu.

Bio

Ja està a la venda el primer àlbum de Dos Gajos!

Nou projecte, després d’anys de silenci, de Juan Carlos Fernández (ex-guitarra de Penélope Trip) amb la cineasta experimental Esperanza Collado (Las Hermanas Diego, Somadrone, Tumulto Dorado).

Ja podeu escoltar aquí el disc sencer! Aquesta meravella estranya que ha estat produïda per en Rafa M. del Pozo (La JR, AA Tigre).

Parafrasejant a Javier Aquilué (Kiev Cuando Nieva), seria una improbable barreja entre la tossuderia, el ritme constant del tren de mercaderies que pasava per Bakersfield i Nashville.., i el brunzit residual d’un cargol mal fixat a l’Opel que conduïa Syd Barrett.

Pèndols que hipnotitzen a ritme de maraca, de pizzicato de guitarres. Mambo, calipso, Marc Ribot, Elizabeth Cotten, Beat Hapenning, Jad fair. Veus en off cantant lletres abstretes, circulars, travessant la neurosi i el fàstic adult amb humor, amb un sotragueig saltarí i ingenu.

Si la pròpia Kantia Diego va esmentar un limbe inconscient on l’Esperanza acompanya a Juan Carlos fora d’interpretacions associades a la feminitat... Heus aquí una tija al bell mig de l’erm.

Bio

Sempre m’ha semblat que JC és el músic amb més talent de la generació que va formar grups a Xixón a principis dels 90. Era el guitarrista de Penélope Trip, qui havía seguit tocant i escoltant molts discs encara que no públicament. La mateixa nit que va arribar a l’estudi va tocar les seves cançons a la cuina. Per a sopresa meva tenien veu.

Que l’Esperanza col•laborés en el projecte va ser una cosa casual. Ella estava més posada en el cine experimental, tot i que havia tocat irregularment amb David Loss, Tumulto Dorado, Somadrone o Las Hermanas Diego. Entre barbacoes i migdiades, es va acabar involucrant tant que es va formar el grup. Durant la gravació vam escoltar molt el primer disc d’Alan Vega, 'South Georgia Blues' de Cecil Barfield i 'When I'm Gone' d’Elisabeth Cotten.

Bio

Ja és a la venda el primer àlbum de Sonio, projecte paral•lel de Daniel Ardura d’Alado Sincera amb Carles Viarnès (Urban Tactus) i Josep Martí (Cataplàusia).

Podeu escoltar el disc sencer aquí al web!


‘De no estar’ és un àlbum inusual. Un gest serè amb què despullar el temps. Un retorn a la lírica més intimista d’Ardura però que aquí es desenvolupa entre coordenades diferents: Més a prop de l’avant-pop de David Grubbs o de la cançó contemporània d’en Dominique A...

Concisos records, flaixos que s’amplifiquen, llibretes de viatge en forma de cançó, cadascuna d’elles com a peça pel moment i cada moment com a retall lliure, pugna de testimonis desenfocats.

L'edició en vinil a més inclourà una cançó extra.

Bio

Duot porten prop de mig any actuant cada dijous al bar Robadors 23 de Barcelona.

Al setembre seguiran amb aquesta disciplina amb què cada sessió es converteix en una lliure improvisació de primer nivell, on terroristes de la talla de Marc Egea, Agustí Fernández, Alessandra Patrucco, Dani Pérez o Pablo Rega, entre d’altres, han compartit esclats...

El proper dijous 16 de Juny serà el darrer d’aquests concerts abans de l'aturada estiuenca...

És per això que la sessió serà espacial, especial, espectral... No us ho perdeu. Entrada lliure i més, sortida lliure. Festa.

Bio

Ja podeu fruir del petit documental que Dostopos ha realitzat sobre l’enregistrament del darrer àlbum d’Alado Sincera, ‘Palimpsesto’ (Repetidor 09), aquí mateix, a Repetidordisc.com!

El film es va rodar durant els 3 dies en què la banda va estar enregistrant el disc juntament amb en Frank Rudow a l’estudi de Paco Loco, al Puerto De Santa María, Cadis.

Porta per títol ‘Primeros Dientes’, i és una cosa bonica…

Bio

Aquí tenim un nou 7’’ dels Alado amb dues cançons inèdites: 'La Herida Preferida' i 'Dolores'.

L’objecte ve acompanyat de ‘Primeros Dientes’, un bonic documental realitzat per Dostopos que pujarem aquí a Repetidordisc.com el proper 28 de Març.

¿Cóm fer-se amb el single?

A partir del 18 d’Abril a qualsevol botiga de discs que s’ho valgui. Abans, a qualsevol dels concerts previs a la data de llançament i sempre, aquí a la nostra web!

Bio

Dúo Cobra han estat nominats als Premis Notodo tant del Jurat com del Públic pel seu àlbum de debut 'Déjate Morder'!!!

Podeu votar des de www.notodo.com/premiosnotodo

Gràcies!

Bio

¡Nova edició de les nits Largo del Fotomatón!

Oportunitat única per a veure l’Scott McCloud (NY, cantant de Girls Against Boys i Paramount Styles) en un lloc tan especial como el Foto. Res més que afegir… Les entrades anticipades ja estàn a la venda!

Fotomatón Bar: Plaça Conde de Toreno 2, Metro Plaza España / Noviciado.

Bio

Ja està a les botigues la nostra nova referència!

L’àlbum de debut de Neurotic Kites (Joseph Hilferty, San Francisco, USA) que porta per títol ‘Lives’.

Un treball apte per a audiències amb alta fidelitat pop, en el qual Hilferty és capaç de dotar cada cançó d'una aura súmmament fràgil i sensible.

Podeu veure aquí el vídeo que Dostopos han fet amb el seu primer single 'Over!

Bio

Repetidor comencem un nou cicle de concerts al Fotomatón de Madrid. Gràcies a l'encomiable oportunitat que l’Alfonso i tota la gent del Foto han volgut compartir amb nosaltres, podrem oferir algunes de les propostes que ens semblen més interessants del panorama nacional, sobretot, però també internacional. Moltes d'elles no massa conegudes…

El cicle es titula ‘Largo del Fotomatón’ i tenim la sort d’estrenar el cartell amb en Carlos Desastre, fundador d’una de les bandes de culte més importants de la escena independent dels 90, 713avo Amor, qui des de llavors ha seguit en constant aparició i desaparició, tot abanderant als ja mítics Después de Nunca o abanderant el seu projecte de soroll líric El Corsal Desastre. Més de 20 anys de carrera durant els quals en Carlos no ha parat d’irrompre en un inabarcable número d’actuacions, recitals, performances, obres de teatre i col·laboracions entre Berlín, Mèxic i Espanya principalment. Amb una actitud contra-cultural i purament DYS, aquest singular artista ha assentat un llegat innegable de reflexió sobre la comunicació, a la vegada d’exercir una resistència transversal a la estètica del sorollisme i l’spoken word convencionals. De nou instal·lat a Espanya, muta i reneix ara amb aquest nou projecte anomenat Dando Amor, amb el que ja està preparant la seva primera emissió de soroll líric en diferit, és a dir, un àlbum nou per finals d’aquest any.

Obrirà la nit la nostra banda preferida del moment ¡Dúo Cobra! que presentaran ‘Déjate Morder’ per primera vegada a Madrid, amb un directe únic en la seva espècie… Serà una nit inoblidable. Paraula.

Fotomatón Bar: Plaza Conde de Toreno 2, Metro Plaza España / Noviciado.

Bio

Ja està a la venda 'Déjate Morder' de Dúo Cobra.

¡Des del nostre web pots escoltar l'àlbum sencer i mirar els vídeos que ells mateixos han fet pera a cada una de les 11 cançons!

Electroacústica experimental, folclore generacional… guitarres, petites percussions, pianos, joguines, veus, ordinadors, sintetitzadors, furbys mutants i alguna d’aquestes maquinetes que fan – Piiiiiiiii – Poesia.

‘Déjate morder’ es un meravellós àlbum per la longevitat de la potència ignorada, un exercici per aturar el temps i amplificar aquella quotidianitat que es resigna a l’oblit.

Bio

Alado Sincera en directe per TVE2 !

Avui dijous 14 de Gener a les 23:30h per Radio 3 i a les 00:30h a Los Conciertos de La 2.

No us ho perdeu!

Bio

La nostra primera referència, 'Palimpsesto', està suposant un punt d'inflexió per la banda, però també per l'audiència i els mitjans. Tot això gràcies al reconeixement unànime brindat a aquest arriscat treball. A continuació us detallem algunes de les millors crítiques:


De espaldas a los cánones del rock. No parece tan difícil, pero lo es, y eso redobla la valía de este grupo Barcelonés. Líneas inusuales de voz, instrumentación expresiva y muchas escuchas por delante
| Pablo Gil, El Mundo Metrópolis | NOVIEMBRE 2009

Discurso denso, con crispados juegos instrumentales, donde prima el riesgo sobre la melodía y la lluvia (ácida) contra el contexto en el que (de) crecemos
| Beatríz G. Aranda, El País EP3 | NOVIEMBRE 2009

Enormes ideas. Dispersión sonora que hace luminosas unas canciones que rezuman ironía, aromas naïf y una inocencia ciertamente muy distorsionada y gratificante
| Esteban Linés, La Vanguardia | NOVIEMBRE 2009

El rastro en llamas. ‘Palimpsesto’ es un formidable trampolín a la abstracción, el segundo nacimiento desde el fuego de una banda que, sin dejar de ser quien era, ahora es otra
| Alberto Fernández, Go Mag | OCTUBRE 2009

Puede que con ‘palimpsesto’, y sin quererlo, Alado Sincera hayan echado a andar la nueva canción protesta
| Estela Cebrián, H Mag | OCTUBRE 2009

No es un disco al que uno caiga rendido a la primera escucha, sino que plantea un romance más a largo plazo. La victoria es suya
| Marc López, Rockzone | OCTUBRE 2009

Dicen que el tercer disco es fundamental en la carrera de cualquier artista. Los Barceloneses Alado Sincera dicen sí a esta teoría
| Dimas Rodríguez, Butxaca | OCTUBRE 2009

El cuarteto catalán renace con un disco más intenso y directo. El nuevo repertorio de los catalanes palpita, chirría y condensa mensajes a modo de letanía
| Jordi Nopca, Mondosonoro | OCTUBRE 2009

Grupo estridente y disonante que, electrificando sus instrumentos a tope, interpretó una canción de titulo sugerente y filosófico: ‘La televisión va por dentro’. Ensombrecer deliberadamente el mensaje a base de estridencias, puede que en eso consista, a veces, la televisión
| Sergi Pàmies, La Vanguardia | OCTUBRE 2009

Más psicodélia, menos melodías cantables. Tercer álbum de estos barceloneses que apuestan por cambiar de rumbo pero no olvidan la esencia guitarrera que les vio nacer. Completo
| Natalia Brovedani, Lamono | SEPTIEMBRE 2009

Bio

Ja és a la venda la nostra segona referència. Es tracta del debut d'Inot Eratsis, que porta per títol 'Les hores'.

Un disc molt especial que es mou en terrenys que poden anar des de Hood fins a Matt Elliot... En català, castellà i anglès...

També podeu veure el bonic vídeo que Dostopos han fet amb 'Ara ja està', escoltar el disc sencer al nostre web o comprar-lo a qualsevol botiga de discs!

Bio