Les Conches Velasques

Les conches velasques

R76

Info

Música de Pablo Jiménez, Rojo inspirada en Endè Iyèrusalém de Asnaqètch Wèrqu i gairebé tots els textos del disc adaptats a partir de poemes de Pedro Salinas

Pablo Jiménez, bateria, baix, guitarra i veu. Sergio Segura, melòdica a ‘Borrón enchufe’ i baix a ‘Flecha’. Enregistrat i mesclat amb Sergio Segura a Saragossa. Masteritzat per Javier Roldón a Vacuum, Saragossa

Disseny: Anònim

Info

Les conches velasques

Mesos després de la publicació del seu primer single, 'Pregón', on s'incloïa la polirrítmica 'Borrón enchufe' i la marroquinista 'Flecha' (ambdues també en aquest disc), Les conches velasques retornen completant aquestes dues peces amb cinc d'altres de noves. El gran Katafú (Familea Miranda) l'encerta quan descriu aquesta referència nova com a -Pura mitología del ganchillo (...).

En el mateix camí del seu particular exercici conceptualista que va inaugurar el seu debut, Les conches velasques continua prenent com a material líric l'obra de Pedro Salinas per a, no obstant, intervenir-hi segons els seus desitjos. Renunciant a la rima en pro de la intuïció, Pablo Jiménez (Picore) reordena el text original per a crear imatges noves, suggeriments esvalotats que no es corresponen amb cap fil argumental, ni tampoc amb discursos preconcebuts... i on, tot i així, aconsegueix assolir una sensibilitat àuria de la que prendrem consciència així que anem escoltant el disc, quan aprofundim en cadascuna de les peces.

Exceptuant 'Rojo', inspirada en 'Endè Iyèrusalém’ de l'autora etíop Asnaqètch Wèrqu (adaptada a 3/4), la resta de peces incloses han estat compostes a partir de la forma no occidentalista i personalíssima d'entendre el ritme que té Jiménez. Com si es tractés d'un riu de reflexos, el galop llibertí és la línia bàsica i fonamental sobre la qual s'hi dobleguen angles excpressius, es posa èmfasi en silencis i es conformen les repeticions que donaran vida al llenguatge ornamental final: El mosaic.

Un mosaic que aconseguim tocar amb els nostres dits en el quasi jazz de 'Cruz vieja', que destaca en bucle amb cadascun dels accents inesperats de 'Nana del charco', i que pren tot el sentit en la cançó que -segurament- millor resumeix l'exaltació del foc i la seva abrasió vitalista, 'Caballo'. Entrellaçant guitarres a 7/8 damunt d'un patró rítmic 3/4, concloem exaltats ¡Que te baste el suelo!