Kiev Cuando Nieva

De tarima

R23

Info

Gravat, mesclat i masteritzat per
Rafael Martínez del Pozo
a Grabaciones de Campo, Castro de Cepeda

Antxon Corcuera teclats, moog, guitarres i veu

Javier Aquilué guitarres, teclats, baix, mandolina i veu

Carlos Aquilué batería, percussions, baix, llaüt i veu

R. Martínez del Pozo trombó a ‘Tren’, charango a ‘Armonio’ i xilòfon a ‘Barro’

Esperanza Collado palmes  a ‘Tren’ i ‘De Tarima’

Il·lustracions Kiev Cuando Nieva
Artwork Carlos Aquilué

Info

De tarima

Un àlbum farcit d'escenes intermitents i records aparentment capriciosos o trivials que, no obstant, revelen formes i moments amb un encant fora del comú. Són troballes que t'assalten i tomben significats que estaves convençut de conèixer, desfent aquest suposat ordre de les escenes per imposar el seu. Les paraules i les imatges es desdoblen i s'estenen, perdent-se en els recorreguts que fa el so, però allunyant-se, subtilment a l'inici i més tard de manera obsessiva, en el teu cap. Res que Kiev Cuando Nieva no hagin fet abans, tot i que no pas així, exactament.
 
Com atretes per dos punts de fuga contraris, les músiques i les lletres a 'De Tarima' fan força en sentits oposats: a mesura que aconsegueixen un so concret com mai abans en un disc seu - arribant a quotes de definició, claredat i brillantor desconegudes -, els textos s'escorren cap al terreny oníric, allò aparentment incongruent i fragmentari, amb una ruptura de la narració lineal més evident que en les seves cançons anteriors. Però compte a confondre això amb unes lletres ostentadores o indesxifrables: son justament el contrari.

Ells sempre han fet referència al cinema per descriure la manera com tracten les històries: de la mateixa manera com una càmera narra descrivint moviments i escollint enquadraments, aquestes cançons opten per ensenyar un paràgraf del guió i no un altre, desfullant records, engrandint detalls i perdent-se en colors i contorns d'un magnetisme irresistible. De fet i tot i que a  'De Tarima' hi ha un pòsit de literatura més evident que en els anteriors, les lletres d'aquestes cançons es rendeixen completament davant de les referències visuals. Si existeix alguna cosa oposada a una metàfora, la trobareu en aquest disc.

Juan Monge (periodista musical, Rockdelux)