Duot són Albert Cirera (Asociación Libre Orquesta, Javier Galinana & Spice Berberechos, Nelson Project, Pin-Cirera-Legido-Martinez, Seitons’ Tuff, etc) i Ramon Prats (Adel Lee Davis Big Band, Apnea, Laia Cagigal Quartet, Karión, Mediterraneum Ensemble i Nins7), ambdós sortits de l’Esmuc i amb una carrera impecable tant dins com fora del free jazz contemporani. Cirera és d'Igualada i va estudiar al conservatori de la Haia a més d’experimentar Sound Painting de la mà de Walther Thompson. Prats és de Banyoles i ha picat caixa com per acabar compartint escenari amb Esperanza Spalding, Greg Ward, Larry Price, Perico Sambeat o Ryan Blotnick. L’un bufa, l’altre pica, encara que fins avui mai s’han bufat ni picat l’un a l’altre...

En aquest homònim primer treball Duot aconsegueixen contenir alguns dels moments més incisius, prematurament frescos i interessants del panorama actual. Amb la perspicàcia digna del fill bastard, comparteixen amb Mats Gustafsson o Fred Fritz estilemes propis del llenguatge clàssic però per a, evidentment, destrossar-lo.

Destrossar és l’exercici que els porta a la seva imponència. Clavar les arestes de John Zorn i a continuació obviar allò que es pot predir, desenvolupant un diàleg en direcció precisament oposada. Formes sense capes, sospesant en un joc de diabòlica intuïció mitjançant el qual Cirera i Prats aconsegueixen entreveure reserves personals. Amb una mesurada deconstrucció de textures que recorda al Jim Black d’‘Alasnoaxis‘ o al minimalisme fortuït dels millors Chicago Underground, el seu treball suposa tancar els ulls a la recerca d’un punt de fuga